Resultats de la cerca
Es mostren 148 resultats
combinat industrial
Economia
Concentració local d’establiments industrials complementaris sota una administració comuna.
Juntament amb els trusts, componen la base de l’organització industrial en sistemes econòmics monopolístics i socialistes
despesa nacional
Economia
Renda nacional considerada sota l’aspecte de la seva destinació.
És constituït pel total de despeses per consum fetes pels particulars i el sector públic despesa pública, per la formació interior en brut de capital i pel saldo de les operacions amb estats exteriors
abocador de residus
Economia
Instal·lació de disposició del rebuig de residus que s'utilitza per a dipositar-los controladament a la superfície o sota terra.
col·lusió
Economia
Acord secret i fraudulent entre dues o més persones físiques o jurídiques per tal de perjudicar una tercera.
Normalment, sota la denominació de pacte collusori, té l’objectiu de restringir la competència en un mercat
bimetal·lisme
Economia
Sistema monetari basat en el lliure encunyament de l’or i l’argent, en l’existència d’una relació legal fixada entre els valors de l’or i de l’argent (paritat bimetàl·lica) i en el poder il·limitat liberatori (per a pagar qualsevol tipus de deute) de l’or i de l’argent.
Durant l’antiguitat el sistema monetari es basà fonamentalment en el patró-argent dracma d’Atenes, denari romà El bimetallisme començà, a Roma, a la fi del segle III aC i al principi del II, i perdurà fins a la fi de l’Imperi La constant inflació féu que la relació or-argent fos reformada constantment En temps d’August la relació era d’u a dos, la qual cosa perdurà fins a Neró, el qual, bé que mantingué la relació, disminuí la talla En temps de Trajà 107 foren retirades les monedes anteriors a Neró, considerades antieconòmiques, i sota Caracalla hom rebaixà el pes de l' aureus a 1/50 de…
a la par
Economia
Dit del valor de cotització o emissió d’un títol, quan aquest coincideix amb el seu valor nominal.
Si ambdós valors no són iguals, hom parla de valors de mercat per sobre de la par o per sota de la par respecte als nominals
llei de bronze del salari
Economia
Teoria referent al salari en una economia capitalista, formulada el 1869 pel socialista alemany Ferdinand Lassalle.
Es basa en l’afirmació que el nivell de salari no pot ultrapassar el nivell de subsistència necessari per a la manutenció del treballador i assegurar la seva reproducció La teoria de Lassalle i, en general, la de tots els socialistes no marxistes Léonard Sismondi, Louis Blanc, Charles Fourier, etc coincideix amb les formulacions d’Adam Smith i de David Ricardo, que recolzen sobre la teoria de la població, de Malthus Segons Smith, els salaris tendeixen a coincidir amb el nivell de subsistència, bé que en algun moment hi poden estar per sota o per sobre Si…
monopoli
Economia
Forma de mercat en què l’oferta és concentrada a les mans d’un sol oferent i la demanda és atomitzada.
Les diferents configuracions possibles de les condicions de l’oferta donen peu a altres formes de mercat assimilades sovint a una definició en sentit ampli de monopoli, com, per exemple, el duopoli , quan els oferents d’una mercaderia només són dos, i l' oligopoli , quan els oferents són un nombre restringit De la mateixa manera, quan el mercat es caracteritza per l’existència d’un demandant i molts oferents, hom l’anomena monopoli de demanda o monopsoni També es pot distingir entre monopoli natural , quan es parla de recursos naturals d’un caire especial, monopoli econòmic , quan es tracta…
compte en participació
Economia
Dret mercantil
Contracte de societat, no subjecte a cap formalitat.
Segons el qual un o uns quants comerciants tenen interès per les operacions mercantils que un altre comerciant efectua sota el seu propi nom i crèdit particular, contribuint en una quantitat i participant en els guanys i pèrdues en la proporció convinguda
guerra de preus
Economia
Nom donat a la lluita competitiva que es dóna entre els oferents d’un mercat oligopolístic, típic del capitalisme monopolista, per captar el volum més gran possible de demanda.
Consisteix en la fixació de preus baixos, àdhuc per sota del cost de producció, que una empresa pot establir transitòriament a través de certes mesures, com el reforçament de l’autofixament, una forta publicitat, etc, per assegurar-se un cert nivell de producció i la supremacia en el mercat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina