Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
superàvit
Economia
Excés de l’haver sobre el deure, dels ingressos sobre les despeses.
superàvit pressupostari
Economia
Situació en què els ingressos pressupostaris corrents són superiors a les despeses corrents, amb l’objectiu, generalment, d’aconseguir una reducció de la demanda agregada i per tal de facilitar una disminució de les tensions inflacionistes.
petrodòlar
Economia
Terme aplicat als saldos en dòlars que acumularen els països productors de petroli com a conseqüència de les fortes puges de preus d’aquest el 1973 i el 1979, que ocasionaren importants desequilibris en les balances de pagaments a nivell mundial.
L’enorme volum que assoliren els petrodòlars creà, en particular arran de la puja del 1973, el problema de reciclar aquests recursos, ja que els països exportadors de petroli tenien poca capacitat importadora En aquest reciclatge tingué un paper determinant la banca, amb una gran expansió del crèdit internacional, ja que no existien canals alternatius per a dirigir aquests petrodòlars cap als països amb balances de pagaments deficitàries De tota manera, el superàvit obtingut pels països exportadors de petroli arran de la puja del 1973 s’havia esgotat ja el 1978, poc abans de la…
dèficit zero
Economia
Situació de les finances públiques en la qual els ingressos igualen les despeses.
Es tracta d’un objectiu perseguit pels gestors de les finances públiques com a pas previ a l’assoliment del superàvit pressupostari En la pràctica, i molt especialment a partir de la crisi global desencadenada el 2008, l’objectiu del dèficit zero és en realitat lluitar contra el dèficit pressupostari
revaluació
Economia
Mesura de política monetària que consisteix en l’augment del valor d’una unitat monetària respecte a la d’altres estats.
La modificació de la paritat d’una moneda en aquest sentit, mesura que es porta a terme rarament, és conseqüència d’una situació de superàvit crescut i permanent de la balança de pagaments L’encariment dels productes interiors que representa fa baixar les exportacions i equilibra així els intercanvis, però és evident que cal optar-hi només en situacions properes a la plena ocupació
pressupost públic
Economia
Document que recull, amb més o menys detall, els ingressos i les despeses que tindrà una entitat pública (estat, ajuntament, etc) durant un període determinat, que generalment és anual o bianual.
Té caràcter normatiu limitatiu per a les despeses i orientatiu quant als ingressos Presenten superàvit quan la diferència entre els ingressos i les despeses sigui positiva si, al contrari, aquestes són superiors als ingressos, la situació és de dèficit pressupostari hom parla de pressupost equilibrat quan els ingressos són iguals a les despeses Els pressuposts de l’estat adopten bàsicament una forma institucional es componen de la reunió dels pressuposts dels diferents ministeris i d’altres organismes estatals aquests són alhora dividits per a cadascuna de les seves unitats…
Pacte d’Estabilitat i Creixement
Economia
Pacte econòmic amb l’objectiu de garantir la disciplina pressupostària als països que accediren a la tercera fase de la Unió Econòmica i Monetària a partir de l’1 de gener de 1999.
L’acord tingué l’origen en una proposta del ministeri alemany de finances la vigília de la reunió del Consell Europeu a Madrid, al novembre del 1995 Aquest acord està configurat per una resolució del Consell Europeu, aprovada a Amsterdam el 17 de juny de 1997, i dos reglaments del Consell del 7 de juliol de 1997 En l’acord s’establia el compromís de reduir el dèficit públic fixat als criteris de convergència del Tractat de Maastricht La principal característica del PEC, que recull fins i tot la possibilitat de sancions en cas de dèficits excessius, és el compromís dels països de mantenir a…
Joan Güell i Ferrer
Joan Güell i Ferrer
© Fototeca.cat
Economia
Fabricant i economista, brillant polemista i figura central del proteccionisme.
El 1809 s’inicià en el negoci del seu pare, el comerciant Pau Güell i Roig, emigrat a la República Dominicana, i passà amb ell a Amèrica Tornà molt aviat a Catalunya amb la finalitat de fer estudis de pilot a l’Escola de Nàutica de Barcelona En morir el seu pare, arruïnat, es traslladà a Cuba el 1818, on residí més de quinze anys A partir de 1821 es dedicà de ple a l’activitat empresarial, i arran de la seva capacitat arribà a monopolitzar pràcticament el mercat de l’Havana i s’enriquí esdevingué cap de l’associació del grup d’empreses comercials de la ciutat El 1835 tornà de nou a Barcelona…