Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
crèdit d’interès variable
Economia
Crèdit amb una taxa d’interès que és revisada periòdicament per a ajustar-la, mitjançant un diferencial, a certes taxes de referència com són les dels mercats, les taxes preferencials o el deute públic.
Les entitats creditícies poden fer concordar els rendiments amb els costs de refinançament en un mercat amb volatilitat de taxes
tribut
Economia
Dret fiscal
Exacció forçosa exigida per un poder públic per tal d’obtenir fons per a la realització de les funcions i la prestació dels serveis que li són propis i com a instrument de la política econòmica general.
Els tributs es divideixen en taxes, contribucions i imposts
taxa de canvi
Economia
Preu d’una divisa estrangera en termes de la unitat monetària nacional.
Expressa el nombre d’unitats monetàries nacionals que cal lliurar per aconseguir una unitat monetària estrangera En tant que preu, la taxa de canvi és determinada per les condicions d’oferta i demanda en el mercat de divises divisa Hi ha, doncs, tantes taxes de canvi com divises distintes admeses a la cotització internacional La condició d’equilibri requereix, com a mínim, que l’elasticitat de l’oferta de divises sigui més gran que l’elasticitat de la demanda, condicions que són configurades per l’estructura productiva pròpia de cada país i la seva posició relativa en els…
autofinançament
Economia
Inversió interna realitzada per una empresa mitjançant l’operació de deduir una part dels guanys a repartir i destinar-la a l’esmentada inversió.
En tècnica comptable és la dotació d’un fons de reserva i previsió a càrrec de determinats guanys obtinguts anteriorment La finalitat bàsica de l’autofinançament és de poder realitzar les inversions sense necessitat de recórrer a mitjans exteriors i evitar el cost financer corresponent És particularment interessant per a les petites empreses, les quals tenen un accés limitat o àdhuc impossible a d’altres fonts de finançament, i és igualment una de les formes financeres més emprades per les grans unitats econòmiques dels països desenvolupats L’expressió concreta de l’autofinançament dins l’…
market maker
Economia
Operador (agent, societat) que intervé en un mercat financer secundari i n’assegura la liquiditat, actuant per compte propi i cotitzant en ferm els valors que compra i ven.
El Bamc d’España fa operacions de mercat obert amb els market makers del mercat del deute públic anotat en compte per a estabilitzar-ne les taxes d’interès
moneda feble
Economia
Moneda que té un valor inestable o una tendència a perdre’l constantment en relació amb les fortes.
Les monedes febles acostumen a correspondre a països subdesenvolupats amb elevades taxes d’inflació i problemes de pagament amb l’exterior, per la qual cosa practiquen alguna forma de control de canvis
crèdit multidivisa
Economia
Crèdit denominat en una o diverses divises, a triar per l’acreditat al llarg de la seva vigència, en dates prefixades.
La tria té e com a ojectiu minimitzar els costoa anticipats segons les taxes d’interès de les divises, llur volatilitat i el risc de canvi El crèdit és percebut i satisfet en moneda estatal
mercat d’opcions
Economia
Mercat de productes financers derivats, de caràcter condicional i a terme, on són negociats els contractes d’opcions de compra (call) o de venda (put) d’un bé econòmic o indicador (actual o futur), fins a/o en una data futura, a un preu fix i amb liquiditat assegurada.
És un mercat organitzat, similar al de futurs i permet la cobertura de riscs d’una cartera per exemple Hi ha mercats d’opcions sobre matèries primeres, actius financers, taxes d’interès, divises i índexs borsaris
corba de Laffer
Economia
Corba que relaciona els ingressos fiscals amb els tipus impositius.
Popularitzada per l’economista Arthur Laffer els anys vuitanta, intenta demostrar que, a mesura que augmenta el tipus impositiu ho fan també inicialment els ingressos, però, arribats a un punt determinat, nous increments de taxes els acaben reduint Aquesta tesi fou utilizada els anys vuitanta pels governs consevadors de Margaret Thatcher, al Regne Unit, i de Ronald Reagan, als EUA, per a defensar que les rebaixes impositives acaben generant més ingressos