Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
risc de país
Economia
Incertesa sobre el compliment dels compromisos d’un crèdit concedit a l’estranger a conseqüència de les implicacions que hi poden tenir els canvis en les condicions econòmiques, socials i polítiques de l’estat en el qual l’acreditat resideix o hi fa la inversió.
L’anàlisi del crèdit ha de tenir en compte, a més de la capacitat creditícia empresarial rating, la previsió sobre les circumstàncies de l’estat on s’aplicarà Components d’aquest risc són, també, el risc de transferència possibilitat legal de pagaments a l’estranger i el risc de canvi
il·lusió monetària
Economia
Reconeixement subjectiu de l’estabilitat del valor del diner sense tenir en compte les variacions del seu poder adquisitiu.
Hom considera que una unitat monetària, en mantenir un preu fix, conserva també el valor al llarg del temps, però aquesta aparença amaga els efectes de les variacions dels preus dels altres béns Així, un augment de la renda nacional d’un país no comporta necessàriament un increment de riquesa, la qual depèn també de la capacitat adquisitiva de la moneda La pèrdua de la illusió monetària provoca una preferència generalitzada per l’acceptació d’altres actius diferents del diner
barrera d’entrada
Economia
Situació en què una empresa o un sector frena o impedeix l’accés de noves companyies, en contra de les condicions de la competència perfecta als mercats.
Pot tenir la forma de disposicions jurídiques o de condicions objectives en matèria de producció i vendes
estar a cobert
Economia
Tenir en dipòsit una suma suficient per a assegurar-se contra les pèrdues o per a fer cara a les obligacions.
La Isleña Marítima
Economia
Empresa naviliera fundada a Palma el 1891, per fusió de La Isleña, Empresa Mallorquina de Vapores i la Empresa Marítima a Vapor.
Es feu càrrec de les comunicacions regulars entre les Balears, excepte Menorca, i la península Ibèrica Arribà a tenir 12 vaixells El 1918, i malgrat una forta opinió en contra, fou absorbida per la Companyia Transmediterrània
efectes públics
Economia
Documents de crèdit emesos per l’estat o uns altres organismes dependents.
Els més corrents són els bons d’estat, que tenen com a principal objectiu el finançament del dèficit pressupostari, i els emesos per les empreses públiques Solen tenir privilegis com la desgravació fiscal o la pignoració automàtica
aritmètica política
Economia
Denominació del corrent del pensament econòmic, que pot ésser considerat precursor de la moderna estadística, iniciat a Anglaterra per William Petty, autor de l’obra Political Arithmetic
(1860).
En la seva obra, Petty, partidari decidit del mètode empíric, es pronunciava per la necessitat de tenir dades quantificables que expliquessin científicament els resultats estadístics D’altres autors han seguit la mateixa tendència, entre ells, Charles d’Avenant i Arthur Young
sanció econòmica
Economia
Cadascuna de les mesures de política econòmica, efectuades per un o diversos estats, contra un altre, per a forçar-lo a modificar una política que afecta les relacions internacionals o els drets humans.
Consisteix en prohibicions, totals o parcials, d’invertir-hi, comerciar-hi, tenir-hi relacions financeres, etc Generalment, no reïxen perquè són obviades per mesures internes reserves, articles substitutoris o externes ús d’estats neutrals o d’empreses atretes pels guanys
agrupament col·lectiu
Economia
Concentració de les empreses d’un mateix ram dins d’un determinat àmbit espacial, i que va tenir lloc l’any 1936.
Els agrupaments collectius eren regits i administrats per un consell d’empresa, integrat per representants del conjunt dels treballadors i dels tècnics, i per un interventor de la Generalitat, nomenat pel conseller d’Economia, d’acord amb els treballadors Era obligatòria la inscripció al Registre Mercantil