Resultats de la cerca

Atorgà nombrosos préstecs a Pere III Durant la guerra amb Castella, concedí crèdits a la generalitat de Catalunya 1364 que avançaven la meitat de l’impost del fogatge 650 000 lliures Com a garantia rebé fermances de les ciutats i fou nomenat recaptador exclusiu del fogatge El 1367 avançà a l’Església el tribut de Sardenya i comprà el castell i la baronia de Gelida al vescomte de Narbona

Amb Pere Pasqual creà un banc privat a Barcelona el collapse econòmic d’altres bancs com el de Pere Descaus i Andreu d’Olivella i la crisi econòmica de 1381-83 en provocà la fallida

Amb Andreu d’Olivella creà un dels bancs privats més importants de Barcelona des del 1378 avançà grosses sumes de diners a la tresoreria de Pere III de Catalunya-Aragó La crisi de les finances reials provocà la fallida del banc 1381 Els llibres de comptes, conservats en part, són els comptes bancaris més antics existents a Barcelona

Es convertí el 1391 i rebé el nom de Pere de Montcada

Vers el 1360 partí cap a Grècia i s’establí al ducat d’Atenes, aleshores sota el domini català L’any 1380 es distingí per la seva cooperació en la defensa del castell de la Levàdia, ciutat on segurament residí, contra les companyies navarreses La traïció dels grecs féu perdre la fortalesa als catalans, i, assassinat llur cap Guillem d’Almenara, Ferrer aconseguí d’escapolir-se, i s’establí a Negrepont Eubea El rei Pere III li reconegué el mèrit i els serveis

El 1312 el rei Jaume II, per les seves coneixences i relacions amb l’Àfrica del Nord, el nomenà cònsol de Bugia, substitut de Bernat Dessoler, que es trobava a Barcelona, amb la finalitat de renovar el pacte fet el 1309 Entre els anys 1312 i 1344 desplegà una gran activitat i una sèrie de viatges entre Bugia, Barcelona i Mallorca que conclogueren amb un nou tractat entre el soldà Abū Bakr i el rei Jaume II signat a València el 7 de gener de 1314 i pel soldà entre el març i el juliol del 1314 quan Poculull tornava a trobar-se a Bugia

Com a ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó prop d’Andrònic II obtingué, el 1316, la reobertura dels ports bizantins, vedats als catalans després de la matança de Roger de Flor, i de molts d’altres catalans, a Constantinoble, el 1305

Es dedicà al comerç de teixits amb els ports tirrènics Agent banquer de la cort de Martí I de Catalunya-Aragó, administrà els diners per a la campanya de Sardenya, en la qual participà personalment a la batalla d’Asinara i a Sanluri 1409 Fou recompensat amb la donació en feu de les viles sardes de Mara, Tuili i Gesturi per part de Martí el Jove A la mort d’aquest, Martí I li encarregà l’organització dels funerals i la recerca d’informació sobre les relacions amoroses del príncep amb l’anomenada bella de Sanluri Per un préstec a Ferran I, obtingué l’exempció de duana i grans facilitats de…

Als Països Catalans, l’ofici és esmentat ja al s XIII, tant a Barcelona 1257 com a València 1283 A partir del s XIV hom distingí diverses classes de corredors segons les mercaderies i segons les formes de venda, classes que poden ésser agrupades en la de corredor de coll i en la de corredor d’orella i, eventualment, com a grup a part, la de corredor d’animals Les corredories, fins als decrets de Nova Planta 1707-16, depengueren dels consells municipals, els quals limitaven les places i fixaven els corretatges Els corredors que intervenien en subhastes, pignoracions i altres…

Considerada com la fira més antiga de la península Ibèrica, data de la primera meitat del segle XI Conegué molts alts i baixos al llarg de la història i canvis de data per la Mare de Déu d’Agost, per Sant Miquel, al setembre, i, a partir del segle XIV, per Tots Sants d’aleshores ençà prengué el nom actual, nom que ha perviscut malgrat que a partir del 1993 s’acordà traslladar-la a l’octubre Se celebra cada tercer cap de setmana d’octubre i du el nom del patró de la ciutat Actualment inclou la Fira de Formatges Artesans del Pirineu, l’Auto Fira, el Boulevard del Comerç, la Fira d’…