Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Otto Brunfels
Botànica
Metge i botànic alemany.
La seva obra principal, Herbarum vivae eicones ad naturae imitationes summa diligentia et artificio effigiatea 1530-31, és una de les primeres que contenen la descripció, acompanyada de dibuix, de les plantes d’una regió europea
sac embrional
Botànica
En les angiospermes, corpuscle de figura el·lipsoidal situat a l’interior de la nucel·la.
Primerament consta d’una sola cèllula, la qual es divideix tres vegades i origina vuit enèrgides Correspon al gametòfit femení i és homòleg successivament de la macròspora i del protallus dels pteridòfits heterosporis A l’extrem més pròxim al micròpil es troba l' ovocèllula , acompanyada de dues sinèrgides a l’extrem oposat es troben tres antípodes , i a la part central hi ha dos nuclis polars , que posteriorment s’uneixen en un nucli secundari
lliri de neu
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les amaril·lidàcies, de 15 a 25 cm, amb un parell de fulles linears i amb una sola flor blanca, penjant, acompanyada d’una bràctea espatàcia.
Es fa en boscs humits i en prats, als Pirineus i en altres contrades plujoses
salts

Salt al port de Barcelona durant la dècada de 1920
ARXIU JUAN ANTONIO SIERRA
Esports aquàtics
Esport aquàtic que consisteix a llançar-se a la piscina des d’un trampolí o d’una palanca executant una figura o més abans de submergir-se a l’aigua.
Les diferents disciplines són trampolí d’1 m, trampolí de 3 m, palanca de 10 m, salt sincronitzat de 3 m i salt sincronitzat de 10 m També hi ha proves de salt de palanca de diferents altures, que es poden classificar en salts d’entre 3 m i 5 m, d’entre 5 m i 8 m i d’entre 8 m i 12 m Els salts des d’una superfície elevada tenen un origen remot Es té constància que ja es practicaven al sud d’Itàlia entre el 400 aC i el 700 aC, com demostra el fresc de la tomba del Nedador en què es representa un jove que salta de cap a l’aigua Els salts com a esport competitiu s’originaren a Suècia i a l’…
blat de moro

Inflorescència masculina (cima o fletxa) i inflorescència femenina (panotxa) embolcallada per les pellerofes tendres del blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…