Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Otto Brunfels
Botànica
Metge i botànic alemany.
La seva obra principal, Herbarum vivae eicones ad naturae imitationes summa diligentia et artificio effigiatea 1530-31, és una de les primeres que contenen la descripció, acompanyada de dibuix, de les plantes d’una regió europea
sac embrional
Botànica
En les angiospermes, corpuscle de figura el·lipsoidal situat a l’interior de la nucel·la.
Primerament consta d’una sola cèllula, la qual es divideix tres vegades i origina vuit enèrgides Correspon al gametòfit femení i és homòleg successivament de la macròspora i del protallus dels pteridòfits heterosporis A l’extrem més pròxim al micròpil es troba l' ovocèllula , acompanyada de dues sinèrgides a l’extrem oposat es troben tres antípodes , i a la part central hi ha dos nuclis polars , que posteriorment s’uneixen en un nucli secundari
lliri de neu
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les amaril·lidàcies, de 15 a 25 cm, amb un parell de fulles linears i amb una sola flor blanca, penjant, acompanyada d’una bràctea espatàcia.
Es fa en boscs humits i en prats, als Pirineus i en altres contrades plujoses
depressió de l’Ebre

Depressió de l’Ebre
© Fototeca.cat
Depressió
Gran depressió que s’estén al nord-est de la península Ibèrica, de forma lleugerament triangular, limitada pels Pirineus, per la serralada Ibèrica i pel Sistema Mediterrani Català.
La geografia Comprèn una bona part d’Aragó, del País Basc, de Catalunya i les terres castellanes de La Rioja, però la delimitació exacta és funció del criteri que hom empri La més coneguda és la que es basa en criteris litològics, que no coincideix amb la conca de l’Ebre, que inclou les capçaleres muntanyenques Més restringides són les concepcions tectòniques sector central o climatològiques, com l’emprada per Lautensach Encara és més evident la contradicció amb els arguments històrics, per als quals no existeix tal unitat La depressió com a tal existeix des del Terciari Durant el Primari i…
blat de moro

Inflorescència masculina (cima o fletxa) i inflorescència femenina (panotxa) embolcallada per les pellerofes tendres del blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…