Resultats de la cerca

Autor de notables aportacions sobre la flora de les comarques septentrionals del País Valencià i estudiós de les illes dels Columbrets, publicà també una notable monografia sobre el gènere Setaria

Fou un dels principals promotors del codi de nomenclatura botànica Les seves aportacions a la florística mediterrània són molt importants, especialment la continuació de la Flore des Alpes Maritimes , que havia començat Émile Burnat, i el començament del Prodrome de la Flore Corse , que continuà René de Litardière

Estudiós de la flora mediterrània, en particular de la de Còrsega i del gènere Festuca , del qual fou un dels especialistes més reconeguts, a partir dels anys trenta tingué força relacions amb els botànics catalans i revisà les Festuca dels herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona També féu aportacions a la flora pirinenca

Estudiós de la sistemàtica i els cicles biològics de diferents grups d’algues Els seus estudis sobre la flora ficològica del litoral de les Alberes realitzats fonamentalment entre el 1926 i el 1935, però publicats entre el 1937 i el 1942 constitueixen una de les aportacions més importants per al coneixement de les algues de les costes catalanes

Seguint el model d’altres societats d’intercanvi de plantes es proposà la formació d’un herbari per a l’estudi de la flora ibèrica mitjançant les aportacions de tots els seus membres Malgrat les circumstàncies adverses a causa de la tercera guerra Carlina arribà a distribuir dues sèries prou importants de plantes seques 208 espècies el 1873 i 207 el 1875 Cessà les seves activitats a l’estiu del 1875

Expert en flora nord-africana, és autor de les importants obres Flore de l’Afrique du Nord París, 1952, inacabada i Catalogue des plantes du Maroc Alger, 1931-34 Collaborà amb Pius Font i Quer durant les herboritzacions que féu al Marroc 1927-29 i, especialitzat també en fongs, participà a les campanyes micològiques catalanes dels anys 1931 i 1933 Registrà les seves aportacions en Fungi catalaunici 1933 i Fungi catalaunici, Series altera 1937 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1947

Són plantes molt probablement originàries d’Amèrica tropical i actualment totes conreades per llurs fruits, les carbasses, emprades com a aliment humà o de bestiar, i també com a plantes ornamentals Comprèn unes 25 espècies, les més conegudes de les quals són C pepo, amb moltes varietats de conreu, entre les quals les emprades en pastisseria i en confiteria, les emprades com a farratge, els carbassons, i altres varietats de carbasses petites, emprades com a ornamentals algunes espècies de tronc pilós però menys rugós, com C maxima, la carbassera de rabequet, de fulles de contorn circular C…

Hom la utilitza per a la pesca i com a zona de pasturatges per als bovins

Molt conreada com a planta farratgera Prospera en tot tipus de clima en resistir les gelades, i dóna 4 dallades en climes freds en els meridionals, en incrementar-se el cicle vegetatiu, hom pot obtenir de 6 a 7 dallades Es fa en secans de més de 600 mm de pluja anual, i en regadius Prefereix els sòls alcalins és planta àvida de fòsfor i potassi, i agraeix les aportacions de nitrogen després de cada dallada La sembra és feta a la primavera o a la tardor en terreny ben preparat, a raó de 18-20 kg de llavor per ha Planta millorant, aporta al sòl nitrogen i matèria orgànica És…

Fill de Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà Estudià farmàcia a la Universitat de Barcelona, on es llicencià Es doctorà a Madrid 1934, amb la tesi Francisco Bolós y la cultura de su tiempo 1936 Des de 1926 collaborà en el Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, i també en fou membre Collaborà amb Pompeu Fabra en la part botànica del Diccionari general de la llengua catalana i en l’ Album Meravella Confeccionà més de 3000 cèdules de mots vulgars catalans de botànica En acabar la Guerra Civil, el 1939 s’exilià a Colòmbia i s’establí a Medellín, com també ho feu el seu germà …