Resultats de la cerca
Es mostren 5620 resultats
panical marí
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 25 a 60 cm d’alçària, de fulles palmatilobulades, coriàcies i espinoses, i de flors blavoses arranjades en capítols globosos.
Es fa exclusivament en platges i arenys marítims
panical de muntanya
Botànica
Planta herbàcia perenne, espinosa, de la família de les umbel·líferes, de 20 a 40 cm d’alçada, amb fulles dividides blavenques i amb capítols globosos blaus.
Viu en pastures i terrenys pedregosos dels Pirineus
panical blau
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 20 a 60 cm d’alçària, de fulles pinnatífides i espinoses, de flors blaves agrupades en capítols esfèrics, i de fruits en aqueni, proveïts d’un vil·là.
És pròpia de la regió mediterrània i forma part de comunitats xeròfiles
palmera reial
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les palmes de tronc llis, erecte, inflat a la part superior, gris, de fins a 21 m d’alt, amb una capçada de fulles pinades d’un verd brillant.
És aborígena de Cuba i també és conreada en jardineria
palmera d’oli
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les palmes, de fins a 20 m d’alt, de fulles pinnades, d’inflorescències en règim i de fruits drupacis ovoides.
És originària de l’Àfrica occidental i és conreat també en altres regions intertropicals Els fruits forneixen l' oli de palma , i les llavors, l' oli de palmiste , amb els quals són obtinguts margarines, sabons, lubrificants, etc oli
palmera de Canàries
S. Rae (cc-by)
Botànica
Jardineria
Arbre dioic, de la família de les palmes, de tronc gruixut i de fins a 15 m d’alt, de fulles pinnades, d’un verd fosc brillant, molt nombroses, i de pecíol molt curt, amb espines verdes, de flors disposades en règims, i de fruits en baia monosperma, el·lipsoidals, d’uns 2 cm de llarg i de color groc fosc.
És una palmera originària de les Canàries, que es troba comunament als Països Catalans, plantada en jardins, parcs i avingudes
rosella
© C.I.C-Moià
paradella alpina
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, de 40 a 80 cm d’alt, de fulles grans, blanes, cordiformes a la base i portades per un llarg pecíol caniculat, flors hermafrodites en inflorescències ramoses i denses, de color verdós o un xic rogenc, i de fruits en núcula valvada.
És nitròfila i es troba a l’alta muntanya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina