Resultats de la cerca
Es mostren 6370 resultats
jacana
Ornitologia
Gènere d’ocells tropicals de l’ordre dels ciconiformes i de la família dels jacànids.
Cal esmentar-ne el jacana americà Jacana spinosa , que habita a l’Amèrica Central i al Brasil, el jacana australià Irediparra gallinacea , del nord d’Austràlia, i el jacana de cua de faisà Hydrophasianus chirurgus , que habita a l’Índia i a tot el sud-est asiàtic
titònids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels estrigiformes, de 33 a 45 cm, amb els discs facials molt marcats, arrodonits a la part superior i units l’un amb l’altre fent-ne un de sol, que és codiforme.
El plomatge, adaaptat al vol nocturn, és barrejat de blanc, negre i roig Comprèn 10 espècies, que pertanyen totes al gènere Tyto i habiten arreu del món, llevat de les zones polars, Escandinàvia, el centre i el nord d’Àsia i Nova Zelanda
tirans
Ornitologia
Subordre d’ocells de l’ordre dels passeriformes que tenen un, dos o tres parells de músculs a la siringe inserits a la part mitjana o al voltant dels arcs traqueals i 14 vèrtebres cervicals.
Comprèn les famílies dels dendrocolàptids, els funàrids, els formicàrids, els conopofàgids, els rinocríptids, els cotíngids, els píprids, els oxirúncids i els fitotòmids que habiten a l’Amèrica Central i del Sud, els tirànids que habiten a tot el continent americà, les illes Galápagos i les Antilles, els acantisítids que habiten a Nova Zelanda, els pítids que habiten a l’Àfrica, Austràlia, el sud-est asiàtic, Nova Guinea i Indonèsia i els filepítids que habiten a Madagascar
tamarinde
Alimentació
Botànica
Agronomia
Arbre robust, de la família de les cesalpiniàcies, fins de 24 m d’alçària, de fulles pinnatisectes i penjants; de flors d’un groc pàl·lid, amb esquitxos vermells, sigomorfes, hermafrodites, amb quatre sèpals i tres pètals, i de fruits lleguminosos.
Els llegums, plens d’una polpa acídula comestible, són molt apreciats com a fruita Oriünd de l’Àfrica tropical, és plantat a dojo a les regions càlides com a arbre fruiter, ornamental i d’ombra La polpa del fruit és agredolça i hom sol consumir-la parcialment dessecada la seva composició per 100 grams és de 71,8 g d’hidrats de carboni, 22,6 g d’aigua, 3,1 g de proteïnes, 3,0 g de fibra i 2,1 g d’elements minerals Té vitamines, i el seu valor energètic és elevat 272 quilocalories per 100 g És emprat en medicina popular com a laxant
tamaricàcies
Botànica
Família de parietals constituïda per plantes arbòries o arbustives de fulles petites, esquamiformes o aciculiformes, alternes, de flors actinomorfes, hermafrodites, tetràmeres o pentàmeres, hipògines i petites, solitàries o disposades en raïms espiciformes, i de fruits en càpsula loculicida.
Consta aproximadament de 120 espècies, la majoria halòfiles i pròpies dels països àrids del Vell Món El gènere més important és el tamariu
tallarol
Tallarol gros
Billy Lindblom (cc-by)
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids.
Els tallarols són de mida petita, entre 12-15 cm, tenen el bec fi, recte, les potes relativament llargues, la cua llarga i rectangular a la punta, les ales llargues fins més enllà de la base de la cua i el plomatge poc vistós i diferent segons el sexe Inclou nombroses espècies, onze de les quals habiten normalment als Països Catalans, on són sedentàries Nien a la vegetació baixa o en arbusts a tocar el sòl El tallarol emmascarat S hortensis , comú en alzinars, horts, conreus de tarongers i oliveres, presenta un típic plomall negre fins a sota els ulls El tallarol gros S borin , de plomatge…