Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
fulla
Diferents formes de fulles
© Fototeca.cat
Botànica
Òrgan laminar de creixement limitat que apareix lateralment a la tija o a les branques.
La fulla és un òrgan característic de l’esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits Segons el lloc que ocupen i les modificacions que han experimentat hi ha cinc tipus de fulles cotilèdons, catafilles, nomofilles o fulles pròpiament dites, hipsofilles i antofilles Una fulla típica consta de tres parts el limbe , que és la part laminar de la fulla, el pecíol , que és el peduncle que sosté el limbe, i la beina , que és la base eixamplada del pecíol En alguns casos la fulla és sèssil i no té pecíol A vegades la fulla presenta, a la base, lígula o estípules La fulla té dues cares, una de…
any del pontificat
Cronologia
Història
Any comptat a partir de l’elecció del papa.
Aquesta fórmula de datació fou introduïda al segle VIII pel papa Adrià I, i apareix a la cancelleria pontifícia amb els anys del consolat o de l’imperi fins al segle X Posteriorment, apareix conjuntament amb la Indicció i, a partir del 1445, amb l’any de l’Encarnació
uncínul
Botànica
En el procés de formació de l’asc, diverticle unciforme que apareix a l’àpex d’una hifa ascògena.
cultivar
Botànica
Agronomia
Categoria taxonòmica de rang infraespecífic distinta de la varietat que apareix en les plantes cultivades per hibridació, mutació, selecció, etc.
Aquesta categoria ha estat definida pel codi internacional establert per la Comissió Internacional per a la Nomenclatura de les Plantes Cultivades Les cultivars han d’ésser anomenades amb noms trets de llengües vives epítets de fantasia i han d’anar escrites en caràcters tipogràfics normals i entre cometes simples, sense indicacions d’autor Així, per exemple , Populus nigra ‘Poncella’ i Theobroma cacao ‘Nacional’ són sengles cultivars del pollancre i del cacau
herba ventolera
Herba penyalera
Jos Mara Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 20 a 70 cm d’alçària, de fulles ovades o lanceolades i de flors purpúries en verticil·lastres.
Apareix en vores de camps i de camins, en terrenys àrids, etc
tamborino
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, semblant al tomaní, però de tija florífera més llarga.
Als Països Catalans apareix a les muntanyes de Prades i a les muntanyes valencianes occidentals
collar citoplasmàtic
Botànica
Zoologia
Estructura en forma d’embut que envolta la base dels flagels en algunes crisofícies, en els coanoflagel·lats i en els coanòcits de les esponges.
Al microscopi electrònic apareix format per un conjunt de filaments citoplasmàtics uns 40 en els coanòcits, reunits parcialment entre ells
ècmea reial
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les bromeliàcies, de fulles amb bandes verdes i blanques.
Fa una inflorescència, ramificada amb bràctees vermelles acabades en groc, que apareix a l’hivern i es manté fins a mitjan primavera És poc atacada pels insectes i es propaga per rebrots arrelats Hom l’anomena també reina de les bromeliàcies
centroplasma
Botànica
Regió central del citoplasma de les cianofícies desproveïda de làmines fotosintetitzadores i que, per tant, apareix de color més clar al microscopi òptic.
era hispànica
Cronologia
Era que comença l’any 38 aC, i sembla que té l’origen en un còmput local antic, que féu coincidir aquest any amb la pacificació de la península Ibèrica per August.
El seu ús es difongué a partir del segle V Tingué una durada variable als regnes peninsulars nord-occidentals fou abolida gradualment, el 1383 a Castella, i a Portugal el 1422 A Aragó es mantingué fins el 1350 concurrentment amb l’any de l’Encarnació A Catalunya l’era fou substituïda pels anys dels reis de França des de la reconquesta fins al segle IX només apareix en alguns documents solemnes posteriors com a element erudit al costat de l’any de l’Encarnació al segle X, l’era a Catalunya comença 39 anys aC L’era hispànica penetrà, bé que esporàdicament, fins a Occitània,…