Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
paradella alpina
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, de 40 a 80 cm d’alt, de fulles grans, blanes, cordiformes a la base i portades per un llarg pecíol caniculat, flors hermafrodites en inflorescències ramoses i denses, de color verdós o un xic rogenc, i de fruits en núcula valvada.
És nitròfila i es troba a l’alta muntanya
Editorial Alpina
Editorial
Cartografia
Editorial amb seu a Granollers especialitzada en cartografia i guies de muntanya.
Es creà el 6 de febrer de 1946 amb l’objectiu d’editar mapes, material cartogràfic i guies de muntanya per a proveir, especialment, l’excursionisme català Impulsada per Salvador Llobet , Noel Llopis i Josep Maria Puchades , primer director, representà una novetat singular en el panorama editorial de Catalunya Els seus mapes, acompanyats d’una guia, inicialment de color taronja, es feren molt populars
soldanel·la
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les primulàcies, de 5 a 12 cm d’alçada, d’arrel fibrosa, de fulles totes radicals, orbiculars o reniformes, lleugerament fistonades, de color verd fosc, llargament peciolades.
De flors blaves o violades, amb la corolla campanulada i laciniada, penjants en umbelles pauciflores, i de fruits capsulars Es fa en prats i en roquissars dels Pirineus
herba desinflamatòria
Herba desenflamatòria
Peetu iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, estolonífera, de fulles palmatipartides, setinades pel dessota, i de flors verdoses o groguenques, reunides en glomèruls.
Es fa en prats i roquissars de l’alta muntanya En medicina casolana val per a fer tisanes contra els mal de ventre i les inflamacions intestinals
púdol
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les ramnàcies, dioic, d’1 a 3 m d’alt, de fulles alternes i ovals denticulades, de flors verdoses, reunides en fascicles, i de fruits en drupa.
Creix en roquissars i torrents dels Pirineus i d’altres muntanyes
ginebró
Ginebró
Malcolm Storey (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Arbust semblant al ginebre, però de port petit i arraulit; és una subespècie nana de la família de les cupressàcies.
Es fa només a l’alta muntanya
armèria
armèria ( Armeria alpina )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les plumbaginàcies, cespitoses, amb fulles linears o lanceolades i tiges portadores de glomèruls de flors purpúries o blanques.
A ruscinonensis viu a les roques litorals, però la majoria d’armèries són plantes d’alta muntanya
àrabis
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les crucíferes, de fulles alternes, flors blanques, roses, violetes o blaves i fruit en silíqua plana.
Solen viure en pasturatges i llocs pedregosos, més rarament als boscs Algunes espècies són emprades en jardineria L’ arabis alpina A alpina és perenne, té les fulles i les tiges piloses, d’un to cendrós, i les flors grans i blanques viu principalment als prats alpins dels Pirineus, dels Alps i dels països àrtics
anemone
Anemone coronària
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les ranunculàcies, de flors apètales i sèpals petaloides de diversos colors (vermell, rosa, violaci, blanc) segons l’espècie, i un involucre de bràctees, i fulles totes radicals.
Hi ha espècies espontànies, sobretot a muntanya, com l’anemone alpina, el buixol o l’herba fetgera d’altres, com l’anemone del Japó i l’anemone coronària, són cultivades en massissos i tests, i emprades en la decoració d’interiors, per llur aspecte vistent i fàcil conreu volen llocs amb sol i ombra, i terra fresca L’ anemone alpina o viola blanca Anemone alpina té la tija pilosa, fulles grans i dividides en segments estrets i flors blanques o grogues, solitàries Viu als prats alpins de l’alta muntanya d’Europa i d’Amèrica del Nord És freqüent als…
salenca
Botànica
Salze, especialment aquelles espècies nanes de distribució boreal i alpina.