Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
badiana
Botànica
Petit arbre, de la família de les magnoliàcies, de fulles verdes tot l’any, probablement originari de la Xina, els fruits del qual, de carpels agrupats en estel, constitueixen l’anís estrellat, usat com a aromatitzant.
D’adaptació difícil a d’altres climes, és conreat al sud-est d’Àsia
al·logàmia
Botànica
Tipus de fecundació en què el pol·len que fertilitza el pistil d’una flor prové d’una altra planta.
Així es facilita la recombinació de material genètic variable, i la població final mostra un poder d’adaptació més gran que no pas una població autogàmica Hom l’anomena també fecundació creuada o exogàmia
Josep Garriga
Història del dret
Jurista i científic.
Estudià a Alcalá Fou professor de matemàtiques i de meteorologia a l’observatori reial de Madrid Fou també advocat dels consells reials i alcalde del crim de l’audiència de Galícia El 1791 fou admès a l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona, on llegí un discurs sobre botànica Publicà dos tractats sobre meteorologia Madrid 1794, 1805 i una adaptació en castellà de l’obra de Montesquieu Observaciones sobre el espíritu de las leyes 1787
Emmerich de Vattel
Història
Història del dret
Diplomàtic i jurista suís.
Estigué al servei d’August III de Polònia des del 1746, del qual fou també conseller privat 1758 i pràcticament dirigí la política del seu regne És autor d’una obra clàssica de dret internacional, Le droit des gens ou Principes de la loi naturelle 1758, adaptació i popularització del Ius gentium de ChWolf, del qual rebutjà, però, la idea d’un estat mundial regulador i la substituí per la teoria de la llei natural com a font del dret internacional
Bernat Joaquim Danvila i Villarrasa
Economia
Història del dret
Jurisconsult i economista.
Es doctorà en jurisprudència i dret canònic a la Universitat de València, d’on fou catedràtic Passà a Madrid com a catedràtic de filosofia moral i dret públic, al seminari de nobles Publicà les Lecciones de economía civil o del comercio 1779, en les quals donà a conèixer les doctrines econòmiques franceses de Condillac i dels fisiòcrates i les britàniques de Hume i Cantillon El 1778 publicà a València una adaptació al dret castellà dels comentaris del jurista holandès Arnold Vinnen
atzavara

Atzavara
© Xevi Varela
Botànica
Jardineria
Planta de gran talla, de la família de les agavàcies, amb fulles carnoses molt grans (mig metre i més), espinoses a les vores, de to verd blavós, i acabades en un fort mucró, agrupades en roseta.
En arribar la floració, que precedeix la mort de la planta, les atzavares produeixen un escapus alt i elegant, esquamós, que porta un grup piramidal d’inflorescències formades per nombroses flors tubuloses, d’estams prominents, groguencs Originàries de Mèxic, s’han naturalitzat a la regió mediterrània, especialment vora el litoral, on floreixen normalment En llur país d’origen hom n'obté un suc ensucrat, el qual per fermentació dóna el pulque Són especialment apreciades en jardineria, per llur gran resistència a la sequera, per l’adaptació a tota mena de sòls i per les seves…
Gaston Bonnier
Botànica
Botànic francès.
Professor de botànica a la Sorbona 1887 Fundà la “Revue générale de Botanique” 1889 i el laboratori de biologia vegetal del bosc de Fontainebleau És autor de treballs sobre l’adaptació de les plantes a la vida de diferents altituds i sobre la síntesi dels líquens, que ell afirmava haver aconseguit, d' Éléments de botanique 1889, de Nouvelle Flore de la France pour la détermination facile des plantes 1887, feta en collaboració amb Georges de Layen, i d’una extensa Flore complète illustrée en couleurs de France, Suisse et Belgique 1911-34 en 12 volums, obra en part pòstuma, completada i acabada…
forma biològica

1, faneròfits; 2-3, camèfits; 4, hemicriptòfits; 5-9, criptòfits
© Fototeca.cat
Ecologia
Botànica
Grup de plantes que tenen uns caràcters morfològics comuns, relacionats amb l’adaptació al medi, i que no tenen necessàriament afinitats sistemàtiques.
C Raunkiaer definí les formes biològiques atenent l’alçada de les gemmes hivernants, i demostrà que aquesta característica va relacionada amb el clima Les principals formes biològiques són els faneròfits , els camèfits , els hemicriptòfits, els criptòfits i els teròfits
aïzoàcies

aïzoàciesCarpobrotus Edulis
Botànica
Família de centrospermes integrada per 143 gèneres que comprenen unes 2.300 espècies de plantes herbàcies i petits arbusts, anuals o perennes, més o menys suculents, de distribució pantropical, sobretot sud-africana.
Presenten fulles enteres, generalment simples, alternades o oposades, amb o sense estípules Les flors són solitàries, usualment bisexuals, agrupades en inflorescències cimoses tenen cinc sèpals imbricats, i molts estams, perigins i sovint amb filaments connats l’ovari és de cinc estigmes, amb nombrosíssims òvuls El fruit és en càpsula, i la llavor posseeix un embrió llarg i corbat, envoltat d’endosperma farinós Tot el seguit de característiques pròpies de les aïzoàcies és el resultat de la seva adaptació a climes secs, de forta insolació i llargues sequeres Això les ha obligades…
pol·linització
Botànica
Transferència del pol·len des dels estams fins als pistils.
En les gimnospermes el pollen va a parar a una gota de líquid secretada pel micròpil en les angiospermes el pollen és captat per l’estigma Si el pollen prové de la mateixa flor, hi ha autopollinització , i si procedeix d’una altra flor, hi ha pollinització creuada , la qual ofereix més possibilitats de recombinació gènica Sol haver-hi mecanismes per a evitar l’autofecundació, com ara la proteràndria i la proterogínia Hi ha diversos agents pollinitzadors vent, aigua i diversos animals, entre els quals i les flors s’ha establert una adaptació en el curs de l’evolució La pollinització pel vent…