Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
hidràulica
Laboratori d’hidràulica (Bundesanstalt für Wasserbau)
© Fototeca.cat
Física
Energia
Enginyeria mecànica
Branca de la física i de l’enginyeria que estudia l’equilibri i el moviment dels líquids, principalment en funció de llurs aplicacions tècniques, i els aparells, les instal·lacions i els sistemes destinats a llur manipulació mecànica.
Els aspectes més teòrics de la hidràulica són englobats en la mecànica de fluids, i és poc determinada la frontera entre ambdues El desenvolupament de la hidràulica com a ciència va molt lligat al de les seves aplicacions i, per tant, a la història social dels homes Des de 4000 anys aC hom feu obres hidràuliques aplicades a l’agricultura assuts, canals, pous, aparells per a elevar l’aigua sínies i aparells per a l’aprofitament energètic roda hidràulica En el període grecoromà tingué un moment brillant amb l’escola d’Alexandria Arquimedes, Ctesíbios, Filó, Heró, on coincidiren…
hamamelis
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbusts o petits arbres caducifolis, de la família de les hamamelidàcies, de fulles ovals crenades i de flors grogues que provenen de l’Amèrica del Nord i de l’Extrem Orient i que són plantats com a ornamentals.
Les fulles i l’escorça tenen aplicacions en farmàcia i en cosmètica
paulònia
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les escrofulariàcies, d’uns 15 m d’alçària, de fulles grosses, amplament ovades, enteres o trilobades, i de flors tubulars amb lòbuls estesos, violàcies per fora i negres per dins, reunides en panícules vistoses.
Prové de l’Àsia oriental i és plantat com a ornamental en jardins També forneix una fusta lleugera, d’aplicacions vàries
arç blanc
arç blanc amb fruits
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Petit arbre o arbust caducifoli, de la família de les rosàcies, molt espinós, de fulles dividides en un nombre de lòbuls que va de tres a set; té flors blanques o rosades, oloroses, agrupades en ramells, i fruit arrodonit, vermell.
Viu a les bardisses i també als boscs humits poc densos de gairebé tot Europa La seva fusta, compacta i dura, té diverses aplicacions en fusteria
pacana
Pacanes
© Corel - Helen Cohen
Botànica
Alimentació
Llavor comestible del pacaner.
Les pacanes, consumides fresques o seques, tenen nombroses aplicacions culinàries, especialment en pastisseria Es conreen principalment als Estats Units, amb més del 60% de la producció, i a Mèxic 25%
dividivi
Botànica
Petit arbre de la família de les cesalpiniàcies, propi de l’Amèrica tropical, de fulles bipinnades, raïms de flors grogues o blanquinoses i fruits en llegum.
Les beines del fruit són molt riques en taní fins a un 50%, raó per la qual són molt emprades com a adob i com a tint La fusta té aplicacions en ebenisteria
quàssia
Botànica
Farmàcia
Arbret de la família de les simarubàcies, d’escorça prima, de color groc cendrós en el tronc i vermellós en les branques, de fulles pinnaticompostes i esparses, i de fruits formats per núcules.
És originari de l’Amèrica del Sud, però també és conreat en altres regions tropicals La fusta conté quassina , un principi amarg d’aplicacions farmacèutiques, sobretot en el tractament de dispèpsies i de la malària
nou
nous
© Fototeca.cat
Botànica
Fruit de la noguera.
Les nous tenen aplicacions culinàries i en pastisseria, i també són consumides directament com a fruita seca Per llur riquesa en olis i greixos vegetals, resulten un producte alimentari de primer ordre De les nous hom obté oli oli de nou , d’aplicació industrial, especialment en la fabricació de sabó i de pintura i en adoberia
castanya
Castanyes
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Llavor comestible del castanyer.
Les castanyes seques amb un 12-15% d’aigua, bullides 70% d’aigua o torrades 40% d’aigua tenen nombroses aplicacions culinàries i en pastisseria farina, marron-glacés Són també consumides com a fruita seca la part comestible representa del 21 al 25% del pes del fruit, i es caracteritza per la quantitat relativament baixa de greix que conté i per l’elevat percentatge de glúcids totals
cerificació
Botànica
Fenomen pel qual les cèl·lules epidèrmiques d’algunes plantes es recobreixen de filaments, esquames o grànuls cerosos.
Aquestes substàncies, molt inertes i hidròfugues, surten per extrusió a través dels porus de la cutícula, i rarament formen un revestiment continu Aquest és, però, suficient per a impedir el contacte entre l’aigua i l’epidermis i, així, facilitar-ne l’escorreguda i evitar la infecció per fongs, bacteris, etc En algunes plantes carandaí la producció de cera és tan gran que en permet la recollecció per a aplicacions industrials