Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
rizoma
© Fototeca.cat
Botànica
Tija subterrània.
Els rizomes s’assemblen a les arrels, però tenen una estructura histològica típicament caulinar, emeten branques i gemmes i no tenen caliptra Els rizomes generalment són propis de plantes vivaces, que perden les parts aèries a l’estació freda
rèptil
Botànica
Dit de les tiges ajagudes, que creixen recolzant-se en el sòl i que sovint emeten arrels.
arrel
Josep Lluís Ferrer
Botànica
Òrgan de les plantes superiors, generalment axiforme, de simetria radiada, sempre privat de fulles, i proveït d’elements conductors, especialitzat en la fixació de la planta i en l’absorció d’aigua i de substàncies químiques que hi són dissoltes.
Generalment és subterrània arrel hipogea , bé que en alguns casos és aèria arrel epigea L’arrel es forma per creixença de la radícula de l’embrió de la llavor, i des del primer moment presenta geotropisme positiu i fototropisme negatiu L’arrel típica consta d’un eix de forma cilindrocònica i de creixença vertical, l' arrel principal, de desenvolupament preponderant, amb diverses ramificacions de creixement oblic, les arrels secundàries, que emeten ramificacions, les arrels terciàries, quaternàries, etc, denominades en general radicelles Però també en poden aparèixer més amunt…
catalpa
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres de la família de les bignonàcies, de fulles caduques cordatoovades, acuminades, sovint verticil·lades i amb dos lòbuls laterals, que emeten una olor fètida en prémer-les, i de flors campanulades, blanques, rosades o groguenques.
Comprèn unes 10 espècies pròpies de l’Amèrica del Nord i de l’Àsia oriental, moltes de les quals són plantades com a ornamentals arreu de les regions temperades
serpeta
Botànica
Espècie paràsita, de la família de les convolvulàcies, sense arrels, de fulles de color bru, flors petites i verdoses i tiges primes, similars a fils, d’un color taronja brillant, que s’entortolliguen al voltant de l’hoste i als punts de contacte amb aquest emeten haustoris o arrels xucladores que penetren dins la planta i se n’alimenten.
Quan la llavor germina, si no troba aviat una planta per parasitar mor Creix sobre una gran quantitat d’hostes diferents, preferentment sobre plantes silvestres, però és una herba molt perniciosa en camps d’alfals i de trèvols És originària dels Estats Units i fou introduïda a Europa al començament del s XX, probablement amb llavors de trèvol o d’alfals A Catalunya és una espècie naturalitzada que s’està estenent molt ràpidament