Resultats de la cerca

És un llegum de color bru, indehiscent, polisperm, de coberta coriàcia i de polpa carnosa Les garrofes senceres, destinades tradicionalment a l’alimentació del bestiar, són emprades també per la indústria alimentària del garrofí se'n separa la goma i la part carnosa, prèviament torrada, és utilitzada com a alternativa del cacau en alguns productes dietètics, ja que aquest substitutiu no té teobromina, cafeïna i tiramina, substàncies presents en el cacau processat La polpa torrada de garrofa presenta un 90,6% d’hidrats de carboni, un 5,4% de fibra i un 3,8% de proteïna a més, és…

Hom dóna el nom de perera borda a les formes silvestres i subspontànies, que es fan als boscs de la muntanya mitjana És conreat a totes les zones temperades del món, i comprèn nombroses culti-vars Prefereix sòls pregons, ben drenats i fèrtils, i és atacat per diverses malures criptogàmiques La pera, amb la poma i el préssec, constitueix, després dels cítrics, el grup de fruita fresca més important en els aspectes paisatgístic i econòmic dels Països Catalans, per davant de la fruita seca més notable com ara l’ametlla i l’avellana Als Països Catalans, hom inicià en el decenni 1920-30 prop de la…

També inclou algun altre gènere molt afí, de fruit en hesperidi, gros i comestible, de polpa compartimentada en grills molt sucosa, àcida i rica en vitamina C, i de pela rugosa, corretjosa i gruixuda proveïda de nombroses glàndules oleíferes Els cítrics més importants són els tarongers, els mandariners i els llimoners, i també els bergamoters, els arangers, els poncemers i els narongers, de tots els quals són conegudes nombroses varietats i híbrids Es tracta, en general, d’espècies originàries de l’Àsia oriental i meridional, conreades des de molt antic algunes, des de 2000 anys aC, de primer…

N’hi ha nombroses varietats Hom l’anomena també tomaca, tomata, tomàtec, tomàtic i tomàtiga La seva composició és 93% d’aigua, 4% de glúcids assimilables, 1% de pròtids, 1% de cellulosa, 0,2% de lípids, 1,3% de minerals, vitamines sobretot B i C, àcids orgànics i carotenoides licopè Els tomàquets madurs són consumits com a condiment o ingredient de plats o ambdues coses alhora, o bé cuits o fregits, al forn i farcits Els verdejants, crus, són menjats amanits, i els madurs, fregats, sobre llesques de pa, serveixen per a fer el “pa amb tomàquet” El suc de tomàquet obtingut per pressió, amb sal…

Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques Després de la pela, el suro és apilat sota pressió, per tal de desguerxar i aplanar les…

Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…