Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
efímer | efímera
Botànica
Dit de les flors que es desclouen només una vegada i es marceixen de seguida.
monocàrpic | monocàrpica
Botànica
Dit de la planta que floreix una sola vegada i que mor un cop ha fructificat.
mill gruà
© MC
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les boraginàcies, de 30 a 60 cm d’alçària, pelosa, de fulles lanceolades agudes, de flors purpúries o blaves i de núcules blanques i brillants.
Habita boscs de fullatge caduc més o menys humits alguna vegada penetra dins els alzinars frescals
aranger
Botànica
Agronomia
Arbre, de la família de les rutàcies, de 6 a 12 m d’alçada, espinós, de fulles verdes tot l’any, amb el pecíol alat; els fruits, les aranges
, neixen formant raïms.
Originari de les Antilles, és conreat sobretot al sud dels EUA, a Israel, al sud d’Àfrica i també, alguna vegada, a les Illes Balears
anet
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, anual, fètida, alta de mig metre, de fulles linears dividides en lacínies capil·lars i de flors, petites i grogues, disposades en umbel·les.
Es fa als guarets, a les vinyes, etc, de la regió mediterrània és molt rara als Països Catalans Alguna vegada és conreada per tal d’aprofitar-ne els fruits
arbre caducifoli
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Arbre les fulles del qual es mantenen actives durant un sol període vegetatiu.
Una vegada ha transcorregut aquest període, en general, les fulles s’assequen i cauen fulles caduques , com el castanyer però en algunes espècies les fulles assecades encara persisteixen llarg temps al brancatge fulles marcescents , com en el roure petri
branca
Botànica
Cadascuna de les parts en què es divideix i se subdivideix el tronc o tija de les plantes.
En els arbres, hom anomena branques especialment les parts que arrenquen del mateix tronc besses, cimals, o branques mestres i les que arrenquen d’aquestes, branques de tercer, quart, etc, ordre, cada vegada més primes brancons, branquells i branquillons
sanícula
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, que es fa en boscs, fondalades, etc, a les contrades humides d’Europa.
Ateny de 20 a 60 cm d’alçària Les fulles són palmatipartides, amb el marge dentat, de flors blanques o rosades, molt petites, aplegades en umbelles denses i arrodonides, semblants a glomèruls, les quals són disposades a la vegada en cimes umbelliformes de tres o quatre radis, i de fruits amb agullons uncinats És herba remeiera, amb virtuts anticatarrals, vulneràries i astringents
ciperàcies
Botànica
Família de ciperals constituïda per unes 3.000 espècies de plantes herbàcies, de distribució pràcticament cosmopolita però amb una preferència marcada pels llocs humits.
Presenten la tija generalment trígona, les fulles graminoides, amb beines tancades, i les flors poden ésser hermafrodites o unisexuals, generalment aclamídies o amb el periant molt reduït, agrupades en cimes espiciformes que poden agrupar-se a la vegada en inflorescències diverses Els gèneres principals són Cyperus i Carex Ciperàcies més destacades càrex Carex sp castanyola Cyperus rotundus eriòfor Eriophorum sp jonca d’estany Schienoplectus lacustris jonca marítima Scirpus maritimus jónçara , serrana Cyperius sp mansega Cladium mariscus papir Cyperus papyrus paraigüets Cyperus…
nectarina
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit de l’empelt del presseguer i la prunera.
És semblant a un préssec, però no tan olorós, un xic més petit i amb la pell llisa la polpa és de color groc viu, de gust agradable i refrescant i el pinyol no hi és adherit Hom el consumeix fresc És apreciat comercialment, ja que es conserva força més bé que el préssec Tot i que durant força temps hom l’ha considerada un híbrid de préssec i pruna, és realment una varietat de préssec Es cultiva cada vegada més a les zones càlides de regadiu de Lleida i Girona per la seva bona acceptació al mercat N'hi ha nombroses varietats de polpa blanca i polpa groga