Resultats de la cerca

Herboritzà pel Conflent, l’Alta Cerdanya i el Vallespir La majoria dels resultats de les seves herboritzacions, que figuren en un manuscrit conservat a la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals, foren publicats per Lluís Companyó

Estudià a Stanford, Göttingen i Montpeller Doctor en ciències naturals Herboritzà per diversos països d’Amèrica, Europa i Àfrica del Nord Entre els seus treballs ressalta la Flora balearica Montpeller 1921-23, obra indispensable per al coneixement de la vegetació de les Illes

Fill segon de Jaume Salvador i Pedrol Baró de la Bleda per un casament amb la seva neboda Maria Antònia Salvador i de Benages, filla de Joan Estudià a Montpeller El 1725 herboritzà a Menorca Millorà les installacions del gabinet familiar d’història natural i d’objectes diversos

Creà un jardí botànic privat i aplegà un herbari considerable Fou un dels principals corresponsals d’Antoni Palau i Verdera, a qui envià regularment llavors i plantes vives per al Real Jardín Botánico de Madrid, i amb qui herboritzà pel Principat, la flora del qual arribà a conèixer força bé S'enfrontà sovint amb els botànics acadèmics del seu temps

Estudià medicina i farmàcia a Salamanca i exercí la medicina a Barcelona Capdavanter de la botànica catalana, herboritzà per Catalunya, Castella i Extremadura Descobrí una trentena d’espècies botàniques noves, que comunicà al botànic francès Dalechamps i que aquest descriví en la Historia generalis plantarum 1587 cal remarcar, en especial, l’orella d’os Ramonda myconi Hom li dedicà el gènere Miconia

Fou l’autor del projecte del jardí botànic de Perpinyà i més tard professor de botànica a Montpeller 1767-1803 Fou el més destacat dels linneans francesos Herboritzà força per la Catalunya del Nord, principalment pel Conflent i l’Alta Cerdanya i fou un dels primers a posar-ne de relleu la riquesa florística, principalment en la seva obra Illustrationes et observationes botanicae

Collaborà segurament amb Antoni JCabanilles en la recollecció de plantes del País Valencià Durant la invasió francesa, s’estigué a Mallorca, on herboritzà, arranjà un petit jardí botànic a l’hort del Temple i inicià un curs de botànica Tornà a València el 1815 i fou corresponsal de Mariano Lagasca, a qui envià plantes dels saladars de l’Albufera i diferents varietats d’arròs, i donà cursos d’agricultura a la Societat Econòmica d’Amics del País 1820

Cirurgià major de l’exèrcit espanyol Herboritzà per Espanya, Itàlia i el nord d’Àfrica Iniciador i primer catedràtic del Jardí Botànic de Madrid És autor de la Flora española 1762-84, la primera en el seu gènere, en sis volums, els dos últims a cura de Gómez Ortaga S'interessà repetidament per la fitoteràpia Disertación físico-botánica sobre la uva-ursi o gayuba 1763 i Disertación físico-botánica sobre el uso de la cicuta 1764

Herboritzà pels Pirineus a partir del 1848, i fou nomenat collector del Real Jardín Botánico de Madrid 1851, del qual posteriorment fou bibliotecari Participà com a botànic en la comissió científica del Pacífic que explorà les costes occidentals de l’Amèrica del Sud i la travessà des del Perú fins a la desembocadura de l’Amazones 1862-65 Morí poques setmanes després d’haver tornat a Madrid Deixà unes Cartas de la expedición científica al Pacífico 1866

L’any 1600 succeí Jaume Honorat Pomar com a mestre d’herbes de la Universitat de València Herboritzà per tot el País Valencià —principalment per la serra Mariola—, el Principat, Castella, Portugal i els Pirineus Fou examinador de metges, despatxador de l’Audiència de València i metge del Sant Ofici Refusà dues vegades d’ésser el metge de cambra de Felip IV Aplegà un herbari important que llegà, juntament amb els seus escrits, inèdits, al monestir de Sant Miquel dels Reis