Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
seient de sogra
Botànica
Cactus esfèric, de la família de les cactàcies, de fins a 1,3 m d’alt i 1 m de diàmetre, amb moltes costelles, nombroses espines de color groc sofre i de 2-4 cm de llargada, i flors de color groc disposades a la part superior, però només en exemplars adults.
És autòcton de Mèxic, on té l’estatus d’espècie protegida Molt ornamental, és freqüent en terrasses i balcons assolellats Als jardins de Costa i Llobera, a Barcelona, i als del Huerto del Cura, a Elx, n'hi ha exemplars de més de 0,5 m de diàmetre També és conegut amb el nom de coixí de sogra
rosella de Califòrnia
Botànica
Herba anual o perenne, de la família de les papaveràcies, amb tiges de 40-50 cm, un xic prostrades, fulles molt dividides en segments linears, flors grans i vistoses, de 6 cm de diàmetre, amb la corol·la formada per quatre pètals de color taronja.
Hi ha varietats cultivades amb flors de color blanc, groc, rosa o vermell La flor no s’obre ni en dies núvols ni a la nit Originària de Califòrnia, és de cultiu fàcil i molt apreciada en jardineria per l’esplèndida floració, que té lloc a la primavera i a l’estiu
ravenissa
Botànica
Nom popular donat a diverses crucíferes silvestres d’aspecte més o menys semblant al rave.
raigràs italià
Raigràs italià
Damon Tighe iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Herba anual o biennal, de la família de les gramínies o poàcies, de 0,5-1,5 m d’alçada, cespitosa, amb fulles de 3-8 mm d’amplada, les joves cargolades per les vores, i espigues de 15-30 cm proveïdes d’arestes llargues.
Originària de la regió mediterrània, és molt utilitzada en barreja de gespes, ja que és una de les primeres a germinar i créixer, cobrint la terra de verd També és cultivada com a farratge
plomall
Plomall
Arthur Chapman (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia dioica, de la família de les poàcies o gramínies, que creix en feixos compactes de 2 a 3 m d’alçada, de fulles linears, glauques i més o menys arquejades, amb els marges escabres i tallants, i flors en panícules de 50 a 150 cm.
Originària del sud del Brasil, l’Argentina i Xile, és cultivada en jardineria pel seu port i per les seves inflorescències, que, un cop seques, serveixen per a fer rams També es coneix amb el nom d’herba de la pampa
planta d’interior
Botànica
Espècie vegetal, originària majoritàriament de zones tropicals, que es cultiva dins els edificis i en espais coberts pel seu aspecte ornamental.
Les anomenades plantes de fulla es cultiven pel seu fullatge viu i atractiu durant tot l’any, mentre que les plantes de flor es cultiven per les seves flors, que, o bé moren després de florir, o bé es conserven vives, ja que les seves fulles no són especialment boniques De plantes d’interior, n'hi ha de tota mena arbustives, herbàcies, enfiladisses, reptants que normalment es cultiven com a penjants, etc Les carències més normals que afecten les plantes d’interior solen ésser causades per una manca d’humitat o per una illuminació no adequada
planta dels diners
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de tiges prostrades de secció tetragonal, fulles lleugerament carnoses, oposades i ovals, d’uns 3,5 cm de llargada i amb el marge crenat, i flors poc vistoses, de color violeta pàl·lid.
Autòctona del SE d’Austràlia, és molt cultivada com a planta d’interior i als balcons i patis ombrívols de les zones litorals càlides
pa d’herba
Pa d’herba en ple procés d’instal·lació
Botànica
Jardineria
Tros de terra cobert de gespa o d’herbes en tapís molt denses, amb les arrels molt travades, que hom usa per a la implantació ràpida de gespes.
Sol subministrar-se en catifes enrotllades o en porcions de forma prismàtica que s’estenen una al costat de l’altra per cobrir una superfície amb gespa a l’instant El seu ús és aconsellable per a aconseguir un efecte visual immediat i una superfície de gespa que es pugui utilitzar immediatament
om de Sibèria
Botànica
Arbre, de la família de les ulmàcies, de fins a 25 m d’alçària, de capçada arrodonida, fulles petites (2-7 cm), de color verd fosc, el·líptiques, de marge serrat i una mica asimètriques a la base, i fruits en sàmares arrodonides i glabres.
Autòcton de Sibèria i Mongòlia, és l’om més cultivat al sud d’Europa a les vores de les carreteres, per la seva resistència a la grafiosi i a la contaminació urbana