Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
helvel·làcies
Botànica
Família de pezizals de carpòfors carnosos i elàstics, amb una part estèril que correspon a la cama i una de fèrtil que correspon al barret.
Tenen ascs operculats i espores llises
helotials
Botànica
Ordre d’ascomicets de la subclasse dels discomicets, amb aparells esporífers generalment pediculats i amb ascs proveïts d’un anell apical amiloide.
helòfit
Helòfits en un aiguamoll
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Vegetal radicant que viu amb la part inferior coberta d’aigua i la superior, habitualment florífera, situada per damunt de l’aigua.
helobials
Botànica
Ordre de monocotiledònies integrat per plantes herbàcies aquàtiques, hidrògames, de fulles sovint estipulades i de flors de molt diversa mena.
Comprèn les següents famílies principals alismatàcies, aponogetonàcies, butomàcies, hidrocaritàcies i potamogetonàcies
heliotropi
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals o perennes, de la família de les boraginàcies, amb cimes de flors petites de corol·la hipocraterimorfa i blanquinosa i amb fruits secs nuculars.
heliantem
Botànica
Gènere de plantes sufructicoses o herbàcies, de la família de les cistàcies, de fulles oposades petites, de flors pentàmeres disposades en cimes racemiformes i de fruits en càpsula trivalva.
L' heliantem itàlic o herba pedrera Holeandicum ssp italicum , mata de fulles ellíptiques i de flors grogues, creix en terrenys pedregosos de la regió mediterrània L' heliantem setge o simplement setge Horiganifolium , subarbust de 5 a 30 cm d’alçària, amb fulles ovades i flors grogues, és endèmic de la península Ibèrica i les Illes Balears
heliant
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les compostes, molt grosses, amb capítols terminals grocs.
Comprèn dues espècies d’interès el gira-sol Hannuus i la nyàmera Htuberosus
heliàmfora
Botànica
Gènere de plantes herbàcies carnívores, de la família de les sarraceniàcies, amb fulles transformades en ascidis, de flors apètales disposades en raïms i de fruits capsulars.
Són pròpies de la Guaiana
haustori
Botànica
Òrgan propi d’una planta paràsita que és capaç d’absorbir substàncies nutrícies de l’hostatger.
En les fanerògames pot ésser una arrel modificada, anomenada arrel xucladora arrel, o bé pot tenir origen caulinar En els fongs és un filament micelià especialitzat que perfora les parets cellulars dels teixits de la planta hostatgera