Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
meristema
Biologia
Botànica
Teixit vegetal de tipus embrionari, integrat per cèl·lules no diferenciades capaces de dividir-se.
Les cèllules meristemàtiques solen ésser petites, isodiamètriques, de paret fina, de nucli actiu i amb vacúols petits i escassos Els meristemes primaris provenen de les cèllules de l’embrió i són situats principalment a l’àpex de les tiges i de les arrels Els meristemes secundaris procedeixen de cèllules adultes que han recuperat la capacitat de divisió, com, per exemple, el càmbium interfascicular i el fellogen
mericarpi
Botànica
Cadascuna de les parts en què es fragmenta un fruit esquizocàrpic.
merant
Botànica
Part d’una flor que funcionalment constitueix una unitat autònoma.
La flor del lliri blau, p ex, consta de tres merants
menta
menta piperita
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les labiades, rizomatoses i molt aromàtiques, de fulles ovalades oposades i de flors violades, rosades o blanques, reunides en verticil·lastres o en inflorescències espiciformes terminals.
Moltes espècies són remeieres, amb virtuts tòniques, estimulants, estomacals, carminatives i calmants també són la base dels licors de menta , i proporcionen essències, d’ús en farmàcia i en perfumeria Les mentes més importants són la menta d’aigua M aquatica , que creix en indrets aiguosos la menta borda o de bou o mendastre o mentastre M rotundifolia , pubescent, d’olor desagradable, amb les flors blanques o rosades, agrupades en espigues agudes, que es fa en herbassars, regalls i llocs humits la menta boscana M longifolia , pròpia de jonqueres de muntanya, i la menta piperita o pebrera…
menispermàcies
Botànica
Família de magnolials amb unes 400 espècies de països càlids, la majoria de les quals són lianes dioiques, de fulles simples alternes, de flors cícliques, actinomorfes i trímeres i de fruits en drupa.
A aquesta família pertany la croca de llevant
meniantàcies
Botànica
Família de contortes constituïda per unes poques espècies d’herbes perennes aquàtiques, de fulles alternes, de flors pentàmeres i actinomorfes i de fruits capsulars.
Molts autors la inclouen dins la família de les gencianàcies
meló
meló
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Fruit de la melonera.
El conreu és practicat, aproximadament meitat i meitat, en secà i en regadiu Les regions més productores són les de València Almàssera, Meliana, el Puig de Santa Maria i l’Horta en general, Xàtiva Vall d’Albaida, Oriola Baix Segura, Castelló la Plana, Baix Maestrat, Alacant Baix Vinalopó, Alacantí, Lleida Segrià, Noguera, Barcelona Baix Llobregat, Baix Penedès, Tortosa Ribera d’Ebre i Perpinyà Rosselló, que produeix també meló dolç, estimat al mercat francès Els melons valencians gaudeixen d’un prestigi genèric als Països Catalans per la quantitat i la qualitat
melissa
Melissa
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, anomenada correntment tarongina, amb una forta aroma de llimona, de 30 a 100 cm d’alçària, de fulles oposades, ovades i encreuades, i de flors blanquinoses o rosades, disposades en verticil·lastres pauciflors.
Es fa en llocs ombrívols És remeiera, les seves fulles, aromàtiques, s’usen en infusió i tenen virtuts estimulants i antiespasmòdiques També es fa servir el seu extret alcohòlic
melilot
Botànica
Gènere d’herbes anuals o biennals, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliades, de flors grogues o blanques disposades en raïms axil·lars i de fruits en núcula.