Resultats de la cerca

Comprèn unes 30 espècies pròpies de l’Àfrica central i meridional, entre les quals es destaca la flor de mel

Són arbres o arbusts de fulles pinnaticompostes alternes, de flors actinomorfes, hermafrodites, hipògines, gamosèpales i generalment pentàmeres, i de fruits en càpsula, en drupa o en baia Meliàcies més destacades Cedrela odorata cedrela Khaya senegalensis caoba africana Lovoa sp dibetú , embero Melia azderach mèlia , rosarier Swietenia sp caoba Swietenia mahogani caoba americana, caoba antillana, caoba de Cuba

És un arbre ornamental i d’ombra, oriünd de l’Àsia oriental i meridional

Precursor de Darwin per la seva concepció de l’evolució orgànica, féu nombrosos experiments d’hibridació al Jardin des Plantes, a París, i arribà a una sèrie de conclusions teòriques que apropen la seva obra a la de Mendel, motiu pel qual ha estat considerat un dels fundadors de la genètica El 1869 s’establí a Cotlliure on creà un jardí experimental i d’aclimatació, i el 1878, a Antíbol, hi dirigí un centre de recerca botànica Escriví Les hybrides du règne végétal

Les seves investigacions sobre citologia vegetal li permeteren de formular el concepte de meristema regions embrionàries amb cèllules extraordinàriament actives, l’anomenada teoria micellar sobre l’estructura íntima de la fusta i una original visió de l’evolució orgànica, exposada a l’obra Mechanisch-physiologische Theorie der Abstammungslehre ‘Teoria mecanicofisiològica de l’evolució’, 1884

Fou un dels precursors de la sistemàtica moderna Aplicà la forma i l’estructura del fruit a la classificació de les umbellíferes 1672 i posteriorment generalitzà aquest mètode a la seva Plantarum Historia universalis oxoniensis 1680

El 1766 ingressà en la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona, posteriorment convertida en Acadèmia de Ciències i Arts Des del 1767 fou revisor de la secció de botànica la majoria dels anys, i des del 1789, director Hi presentà diverses comunicacions, com Memoria sobre el estado actual de la botánica 1788

Acabada la Guerra Civil de 1936-39, el 1945 obtingué la llicenciatura en ciències naturals per la Universitat de Barcelona, a l’Institut de Biologia Aplicada de la qual s’incorporà el 1953, i el 1960 obtingué el doctorat a Madrid El 1961 es traslladà de Barcelona a Madrid, on feu recerca sobre l’ecologia de les pastures a l’Instituto de Edafología, Ecología y Biología Vegetal del Consejo Superior de Investigaciones Científicas CSIC, entitats de les quals fou membre El 1964 fou fundador de l’Instituto Pirenaico de Ecología Jaca i Saragossa del CSIC Adscrit a aquest ens, el 1969 fundà l’…