Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
dàlia
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les compostes, amb fulles oposades dividides en cinc o set folíols ovalats, de marge dentat o lleugerament serrat.
Presenta un rizoma amb arrels tuberoses, i els fruits són aquenis oblongs És d’origen mexicà, i el conreu ha estat introduït en jardineria per la vistositat dels capítols florals, terminals o axillars, amb nombroses lígules de coloració diversa vermelles, purpúries, grogues, blanques i rosades Són emprades tant per a flor tallada com per a ornamentació de jardins Normalment es multipliquen amb trossos de rizoma Hom les planta a fi de març o a començament d’abril, preferentment en sòl profund i amb matèria orgànica abundant Floreixen des del maig fins al primer fred
dafne oleoide
Botànica
Petit arbust, de la família de les timeleàcies, de fulles dures i estretament ovades, amb flors blanques, verdes o purpúries, i fruits vermells.
Mediterrani, es fa en indrets rocallosos de les muntanyes calcàries del migjorn valencià
dàctil
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, d’arrel fibrosa, d’una alçària de 40 a 150 cm, que fa panícules unilaterals.
Creix sobretot en els prats
dacrimicetals
Botànica
Ordre de basidiomicets de basidiocarps gelatinosos i basidis unicel·lulars claviformes.
Es fan principalment sobre troncs en descomposició Els gèneres més importants són Dacryomyces, Guepinia i Calocera
cutlerials
Botànica
Ordre d’algues brunes de la subclasse de les feosporades, amb frondes formades per reunió lateral d’eixos polístics de naixement tricotàl·lic.
Originen gàmetes fortament anisògams, tots nedadors La cutlèria n'és el gènere més conegut a la Mediterrània
cutlèria
Botànica
Gènere d’algues brunes marines, de l’ordre de les cutlerials, en forma de làmines laciniades, dicòtomes.
Llur esporòfit, petit i reptant, fou considerat una altra alga Aglaozonia
cutina
Botànica
Substància cèria que hom troba a les làmines cel·lulòsiques externes de les parets epidèrmiques gruixudes a la part aèria de les plantes (amb excepció dels pètals).
La cutina es forma amb intervenció d’oxidases per polimerització d’àcids grassos
cuscuta
Cabells ( Cuscuta Epithynum )
© Fototeca.cat
Fitopatologia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals paràsites, de la família de les convolvulàcies, sense fulles ni clorofil·la.
Les tiges són volubles i molt primes, amb aspecte de cabells, i tenen un color blanquinós, groc o rogenc Presenten haustoris que penetren dins els teixits liberians de les plantes parasitades i en xuclen la saba elaborada Algunes espècies són paràsites de plantes conreades i ocasionen molts danys a diversos conreus, especialment de lleguminoses
curripeus
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les geraniàcies, de 10 a 60 cm d’alçària, pubescent, una mica fètida; de fulles pinnatisectes de segments pinnatipartits i umbel·les de flors amb cinc pètals, de color de rosa o purpuris, dos dels quals són més amples i presenten sovint una taca basal.
Es fa als prats secs i a les terres de conreu