Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
crisofícies
Botànica
Classe de crisòfits constituïda per algues unicel·lulars o pluricel·lulars de cèl·lules amb un o dos plasts parietals, acolorits de groc daurat per l’abundància de xantofil·les (sobretot ficoxantina).
En general, són flagellades i sovint poden formar cists de natura silícia La reproducció és per divisió, bé que es donen casos d’autogàmia Solen ésser planctòniques N'hi ha de formes marines i formes d’aigua dolça
crisocapsals
Botànica
Ordre de crisofícies d’estructura palmel·loide.
L' Hydrurus foetidus, l’espècie més coneguda, forma colònies ramificades i gelatinoses, fètides, amb aspecte de petits fideus filamentosos, de color daurat brunenc, sobre les pedres dels rius de muntanya, durant la primavera i l’estiu
crisantem
Crisantem florista ( Chrysanthemum Priscilla )
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes perennes, de la família de les compostes, de tiges anuals, a vegades quasi llenyoses, i fulles alternes, verdes a l’anvers i blanquinoses al revers; les inferiors i les superiors són diferents de les centrals, oblongues i profundament dentades.
El crisantem fa inflorescències pedunculades, de color morat, groc, daurat o blanc És emprat com a planta de decoració, conreada en tests o directament a terra Hom l’explota més, però, com a flor tallada Generalment es multiplica per esqueixos o per divisió, i la reproducció normal, per llavor, és emprada solament per a obtenir-ne noves varietats Prefereix el terreny sorrenc, però s’adapta també a sòls neutres o lleugerament alcalins A Catalunya, el crisantem floreix naturalment a la darreria d’octubre Avui és una flor sollicitada, quasi exclusivament, el dia dels Morts Les varietats més…
criptonemials
Botànica
Ordre d’algues vermelles, de la subclasse de les florídies, caracteritzades per la presència de gonòfors i de cèl·lules auxiliars, i per l’absència de cèl·lules nutrícies.
Comprèn espècies uniaxials, amb branques laterals verticillades Dudresnaya , o bé en forma de làmina Dilsea Una de les dotze famílies que comprèn és la de les corallinàcies , molt calcificades
criptomònada
Botànica
Alga de la classe de les criptofícies, amb dos flagels i dos cromatòfors disposats dorsiventralment.
Abunda al plàncton d’aigües dolces eutròfiques
criptomèria
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, de la família de les taxodiàcies, procedent del Japó i de la Xina.
Té forma piramidal, branques verticillades i fulles linears Ateny una alçària de 50 m És plantat com a arbre ornamental en jardins
criptogàmia
Botànica
Part de la botànica que tracta de les plantes criptògames.
Hom la subdivideix en ficologia, briologia, micologia i liquenologia, disciplines que estudien les algues, els briòfits, els fongs i els líquens, respectivament
criptògam | criptògama
Botànica
Dit de les plantes els òrgans sexuals de les quals són poc aparents, i no fan flors ni llavors.
criptòfit
Botànica
Planta amb les gemmes hivernals situades per sota del nivell de terra o bé submergides en l’aigua.
En el sistema de Raunkiaer, els criptòfits constitueixen una de les formes biològiques, bé que avui són subdividits en geòfits, helòfits i hidròfits