Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
coníferes
Bosc de coníferes de la taigà
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Classe de gimnospermes.
És constituïda per plantes llenyoses de tronc ramificat sense tràquees en el xilema secundari, amb fulles petites, sovint aciculars, però de vegades també esquamiformes o lanceolades, i amb flors masculines d’estams esquamiformes o peltats, en els grans de pollen dels quals mai no s’originen espermatozoides Comprèn dos ordres, el de les pinals i el de les taxals
conidiogen | conidiògena
conidiòfor
Botànica
Cadascun dels filaments de miceli, erectes, més o menys llargs, ramificats o no, portadors de qualsevol tipus de cèl·lules conidiògenes (fiàlids, ràdules, etc).
conidiocist
Botànica
Mena d’esporocist propi d’alguns ascomicets primitius, originat pel miceli vegetatiu i formador de conidis.
En procedeixen els fiàlids
conferva
Botànica
Antic gènere d’algues filamentoses, bàsicament d’aigua dolça que incloïa els actuals gèneres Tribonema
(heteroconta), Cladophora, Chaetomorpha
, etc (algues verdes).
conduplicat | conduplicada
Botànica
Dit de la fulla, el pètal, el cotilèdon, plegats en doble en el sentit de la llargària.
condrus
Botànica
Gènere d’algues vermelles, de l’ordre de les gigartinals, molt polimorfes, de consistència cartilagínogelatinosa, sovint en forma de làmina dividida dicotòmicament, abundants a les parts batudes de la costa atlàntica.
Hom n'obté el carragheen
conceptacle
Botànica
Cavitat comunicada amb l’exterior per un porus, excavada en el tal·lus d’algunes algues brunes ( Fucus
), a l’interior de la qual es formen els òrgans reproductors, espermatocists o bé oocists, juntament amb nombrosos pèls estèrils.
concaulescència
Botànica
Concrescència congènita d’un eix lateral amb la tija principal de la qual procedeix.