Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
potamogetonàcies
Botànica
Família d’helobials constituïda per plantes herbàcies aquàtiques, submergides o flotants, de fulles simples, de flors petites, verdoses, unisexuals o hermafrodites, aclamídies o amb un periant d’origen estaminal, reunides en espigues o en espàdixs, i de fruits normalment en núcula o en drupa.
Comprèn unes 120 espècies, d’aigua dolça i salada Potamogetonàcies més destacades Cymodocea nodosa cimodocea , algueró Posidonia sp posidònia Posidonia oceanica altina , alga de vidriers Potamogeton sp potamogèton Zostera sp zostera Zostera marina alga de mar Zostera nana algueró
potamogèton
Botànica
Gènere d’herbes perennes, aquàtiques, submergides o flotants, de la família de les potamogetonàcies, de fulles simples, sovint en forma de cintes, amb lígules estipulars, de flors regulars, tetràmeres, hermafrodites, anemòfiles, reunides en espigues terminals, i de fruits en drupa.
Comprèn prop de 100 espècies dulciaqüícoles, algunes de les quals són cosmopolites
posidònia
Botànica
Gènere d’herbes perennes aquàtiques, marines, submergides, hidrògames, de la família de les potamogetonàcies, de rizoma gruixut i fibrós, de fulles dístiques i cintiformes, de flors aclamídies i polígames, reunides en espigues bracteades, i de fruits carnosos.
Només inclou dues espècies, de les quals Poceanica , l'altina, és mediterrània
portulacàcies
Botànica
Família de centrospermes composta per plantes herbàcies o subarbustives, de fulles esparses o enfrontades, carnoses i estipulades, de flors hermafrodites, en general regulars i hipògines, agrupades en cimes racemiformes, i de fruits dehiscents, normalment capsulars.
Comprèn unes 500 espècies, d’arreu del món però especialment d’Amèrica, la més comuna de les quals és la verdolaga
porro
Porros
angesirene (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les liliàcies, de 50 a 100 cm d’alçada, d’olor característica, amb bulb simple i allargat, amb fulles estretes i planes, i amb flors blanques o rosades, aplegades en umbel·la globosa.
És comestible i el seu conreu és molt antic
porrassa
Porrassa
© Xevi Varela
Botànica
Gènere de plantes herbàcies vivaces, de la família de les liliàcies, d’arrel fibrosa o formada per un fascicle de tubercles; de fulles totes basals, lanceolades, linears o fistuloses; de flors blanques o rosades, amb sis tèpals, disposades en raïm o en panícula; i de fruits en càpsula.
porradell
Porradell
charley (CC BY-NC)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les liliàcies, de 150 a 200 cm d’alt, d’olor al·liàcia, amb bulb dímer, envoltat de bulbils, amb fulles planes i amplament linears, i amb flors rosades o purpúries, agrupades en una umbel·la grossa i rodona.
Es fa en erms, talussos i tanques, a la regió mediterrània
porpra
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les escrofulariàcies, de 30 a 120 cm d’alt, totalment recoberta d’un toment blanquinós, de fulles basals ovades o el·líptiques, peciolades i crenades, de flors grogues, disposades en una espiga llarga, i de fruits capsulars ovoides.
Creix en llocs incultes eixuts, a la regió mediterrània occidental
porogàmia
Botànica
En els espermatòfits, tipus normal de fecundació, en què el tub pol·línic penetra en el sac embrional a través del micròpil.