Resultats de la cerca
Es mostren 201 resultats
presseguer
presseguer
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 6 m d’alt, de fulles lanceolades, acuminades i serrades, de flors rosades i solitàries, i de fruits (els préssecs
) globosos, generalment vellutats, de coloracions groguenques o vermelloses, i amb el pinyol molt anfractuós.
És oriünd de la Xina, però és conreat a Europa des de temps molt antic Actualment és estès a tots els països temperats Comprèn més de 200 cultivars Vol sòls de verger arenosos o llimosos, i ben drenats És multiplicat per empelt Els préssecs són consumits com a fruita fresca i en conserva i melmelada Fins el 1955 la producció de préssecs als Països Catalans no rompé els motlles tradicionals De plantacions autèntiques només n'hi havia a la regió de Perpinyà, al Riberal de la Tet En anyades bones en produïa 400 000 qm, un 15% de tot l’Estat francès Algunes poblacions…
ràfia
Botànica
Arbre monoic, de la família de les palmes, de tronc gruixut i baix, de 2 a 6 m d’alçària; de fulles pinnades, molt grans, fins de 15 m de llarg, d’anvers verd fosc i de revers blanquinós i pruïnós; d’inflorescències en règim, de 3 a 5 m de longitud, i de fruits en drupa, esquamosos i bruns.
És originari de Madagascar, però és conreat també en altres països tropicals Forneix la fibra del mateix nom
selaginel·la
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les selaginel·làcies, de tiges prostrades o erectes, amb fulles simples, petites, arranjades en hèlix o tetràsticament, i amb esporangis situats en estròbils terminals.
Als Països Catalans, només hi és representada per Sdenticulata , de la terra baixa mediterrània i per Sselaginoides , dels Pirineus
robínia
Branca de robínia en fruit
© MC
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les papilionàcies, de fins a 25 m d’alt, de fulles imparipinnades, amb folíols ovals i enters, d’estípules transformades en espines, de flors blanques, oloroses, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits en llegum.
Prové de l’Amèrica del Nord i és molt comú als Països Catalans, naturalitzat o plantat com a ornamental
herba de Sant Jaume
Herba de Sant Jaume
Richard Spellenberg (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les compostes, de 40 a 80 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes i de capítols grocs.
És comuna a una gran part d’Europa, bé que als Països Catalans només es fa a la muntanya
pebrer bord
Pebrer bord
Georges Jansoone (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Arbre perennifoli de la família de les anacardiàcies, dioic, resinífer, de 6 a 10 m d’alt, de fulles pinnaticompostes, amb folíols linears, de flors petites, blanquinoses i paniculades, i de fruits rosats, semblants, en la mida i en el gust, a grans de pebre.
D’origen sudamericà, és molt comú als Països Catalans, en jardins i passeigs de les contrades d’hivern temperat
palmera de Canàries
Palmera de Canàries
S. Rae (cc-by)
Botànica
Jardineria
Arbre dioic, de la família de les palmes, de tronc gruixut i de fins a 15 m d’alt, de fulles pinnades, d’un verd fosc brillant, molt nombroses, i de pecíol molt curt, amb espines verdes, de flors disposades en règims, i de fruits en baia monosperma, el·lipsoidals, d’uns 2 cm de llarg i de color groc fosc.
És una palmera originària de les Canàries, que es troba comunament als Països Catalans, plantada en jardins, parcs i avingudes
òstria
Botànica
Arbre caducifoli monoic, de la família de les betulàcies, de 10 a 15 m d’alçària, de fulles ovades, acuminades i doblement serrades, de flors unisexuals disposades en aments i de fruits muciformes verdosos.
Es fa principalment a la part central i oriental del territori submediterrani europeu No existeix, en estat espontani, als Països Catalans
rafflesiàcies
Botànica
Família de ranals integrada per plantes paràsites, sense clorofil·la i amb l’aparell vegetatiu reduït, de flors actinomorfes, solitàries o en raïm, generalment unisexuals, de periant monoclamidi i d’ovari ínfer, i de fruits bacciformes o capsulars, amb llavors petites i abundants.
Comprèn unes 55 espècies, la majoria tropicals, de les quals el frare d'estepa Cytinus hypocistis és freqüent als Països Catalans
palmera de Xile
Botànica
Jardineria
Arbre de tronc, de la família de les palmes, de 12 a 22 cm d’alt, inflat, de capçada arrodonida i d’un verd intens, de fulles pinnatisectes, les bases de les quals, molt gruixudes, són entrelligades per fibres brunes, i de fruits semblants a petites nous de coco.
És una palmera oriünda de Xile, plantada també en altres països com a ornamental De la saba és preparat un xarop