Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
surera
![](/sites/default/files/media/FOTO2/sureres.jpg)
alzines sureres
© MC
Indústries forestals
Botànica
Arbre perennifoli, de la família de les fagàcies, de fins a 20 m d’alt, d’escorça amb molt de suro, de fulles ovals, lleugerament sinuatodentades, endurides i tomentoses pel dessota, de flors masculines en aments i flors femenines aïllades o en petits grups, i de fruits en gla.
Es fa sobre substrats silícics, en zones de clima marítim humit, a la regió mediterrània occidental De les sureres és tret el suro, en pannes, amb eines apropiades, en torns de 8 a 10 anys se n'origina una important indústria
planta d’interior
Botànica
Espècie vegetal, originària majoritàriament de zones tropicals, que es cultiva dins els edificis i en espais coberts pel seu aspecte ornamental.
Les anomenades plantes de fulla es cultiven pel seu fullatge viu i atractiu durant tot l’any, mentre que les plantes de flor es cultiven per les seves flors, que, o bé moren després de florir, o bé es conserven vives, ja que les seves fulles no són especialment boniques De plantes d’interior, n'hi ha de tota mena arbustives, herbàcies, enfiladisses, reptants que normalment es cultiven com a penjants, etc Les carències més normals que afecten les plantes d’interior solen ésser causades per una manca d’humitat o per una illuminació no adequada
pàtxuli
![](/sites/default/files/media/FOTO3/patxuli_planta.jpg)
Pàtxuli
Raffi Kojian (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta arbustiva de la família de les labiades, originària de l’Índia Oriental, si bé és conreada en moltes zones tropicals.
De les fulles hom extreu l’ essència de pàtxuli , líquid groguenc que conté un oli essencial d’olor intensa, semblant a la de la comarina, i que és emprat en la fabricació de perfums i de sabons
xeflera
Botànica
Arbre petit o arbust perennifoli, de la família de les araliàcies, de fulles palmaticompostes, de color verd fosc brillant, amb 6-8 folíols el·líptics, i flors petites, blanques, arranjades en panícules grans.
Autòctona del sud-est d’Àsia, és cultivada com a planta d’interior a Europa, on és molt apreciada pel seu port i per la seva resistència a la sequedat ambiental A les zones litorals més càlides dels Països Catalans pot viure a l’exterior
fesolet
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliades i de llegums cilíndrics llargs i penjants.
Les llavors i la planta entera són destinades a l’alimentació del bestiar De procedència sud-asiàtica, les principals zones de conreu són la Xina, l’Índia i el sud dels EUA Vol sòls arenosos o llimosos, i és molt sensible a les glaçades
taronger
![](/sites/default/files/media/FOTO/Tarongers_20090327_CIC_IMG_1531.jpg)
Tarongers
© C.I.C-Moià
Botànica
Agronomia
Arbre, de la família de les rutàcies, de 3 a 7 m d’alçària, de capçada arrodonida, de fulles el·líptiques agudes, amb el pecíol estretament alat, de flors blanques i oloroses, solitàries o en petits ramells, i de fruits (les taronges
) en hesperidi, globosos, de polpa dolça i sucosa, i de pela gruixuda, granelluda i de color ataronjat.
És oriünd de la Indoxina i el seu conreu, molt antic, és actualment estès a totes les regions de clima mediterrani El País Valencià n'és una de les principals zones productores del món Comprèn moltes cultivars Vol un clima sec i càlid, regs i sòl fèrtil
avet de Douglas
![](/sites/default/files/media/FOTO3/avet_Douglas.jpg)
Avet de Douglas
Jamain (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbre de la família de les pinàcies, semblant a l’avet de fulles sempre verdes, d’uns 2-3,5 cm de llargada; les pinyes són d’un bru brillant, pèndules, de 5 a 10 cm de longitud.
En condicions òptimes l’avet de Douglas arriba a tenir fins a 100 m d’alçària, amb un tronc de 12 m de circumferència Es fa en extenses zones de l’oest nord-americà És plantat sovint a les terres humides d’Europa com a arbre forestal
urticàcies
Botànica
Família d’urticals constituïda per herbes o arbusts de fulles simples, oposades o alternes, típicament amb estípules, de flors tetràmeres o pentàmeres, hipògines i generalment unisexuals, i de fruits en aqueni.
Consta aproximadament d’unes 750 espècies, la majoria naturals de zones càlides Urticàcies més destacades Boehmeria nivea rami Parietaria sp parietària Parietaria diffusa morella roquera, blet de paret, granadella Urtica sp ortiga Urtica dioica ortiga gran Urtica pilulifera ortiga balera, ortiga de pilotes Urtica urens ortiga petita, ortigola
kèntia
Botànica
Palmera de la família de les arecàcies o palmes, de fins a 12 m d’alçària, de tronc inerme, llis i prim, i fulles pinnatisectes de fins a 3 m, de color verd fosc i amb segments linears dístics.
És autòctona de l’illa de Lord Howe, a Austràlia, d’on deriva el seu nom genèric Sensible a les gelades, és una de les palmeres més elegants cultivada com a planta d’interior als Països Catalans, mentre a les zones litorals més càlides pot viure a l’exterior No li cal una temperatura gaire alta ni regs abundants
camedorea
Botànica
Planta dioica, de la família de les arecàcies o palmes, generalment baixa, amb tiges primes, fulles pinnades de color verd fosc, agrupades a la part superior de la tija, inflorescències llargament pedunculades amb flors poc vistoses i fruits esfèrics de color negre.
Pròpia de les zones plujoses i ombrívoles de Mèxic i Guatemala, és una de les palmeres més cultivades i apreciades com a planta d’interior, per la seva elegància i resistència a la manca de llum i d’atencions en general En climes càlids pot viure a l’exterior, però sempre a l’ombra Les inflorescències joves es poden menjar com a verdura