Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
sapel·li
Botànica
Tecnologia
Gènere d’arbres de dimensions mitjanes, de la família de les meliàcies, de fulles paripinnades, lanceolades i asimètriques.
Sol passar dels 30 m d’alçada i el diàmetre del tronc és aproximadament d’un metre Es fa des de la Costa d’Ivori fins a Uganda La seva fusta, de tipus caoba i de color entre rogenc fosc i rosat pàllid, fàcil de serrar, de treballar i d’envernissar, és emprada en ebenisteria corrent i en fusteria selecta Hom la considera sovint una caoba africana
santònic
Botànica
Farmàcia
Planta subarbustiva, de la família de les compostes, olorosa i amargant, pròpia de l’Àsia occidental, de la qual és extreta la santonina.
santalals
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies integrat per plantes herbàcies o llenyoses, més o menys paràsites, de fulles simples o esquamiformes, de flors sovint unisexuals, haploclamídies i de gineceu ínfer, i de fruits diversos.
Les famílies més importants que comprèn són la de les lorantàcies i la de les santalàcies
santalàcies
Botànica
Família de santalals constituïda per plantes herbàcies o llenyoses hemiparàsites, de fulles simples, enteres, oposades o alternes, a vegades esquamiformes, de flors bisexuals o unisexuals, petites, actinomorfes, de periant tubular i sovint carnós, quasi sempre agrupades en inflorescències, i de fruits indehiscents i monosperms, generalment drupacis.
Consta d’unes 400 espècies, pròpies de les zones càlides i temperades Són d’aquesta família el ginestó Osyris alba i el sàndal Santalum album
sansevièria
Sansevièria ( Sansevieria trifasciata )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les liliàcies, acaules i rizomatoses, o de vegades arborescents, de fulles gruixudes, ensiformes i sovint torçades, de flors blanques o rosades, disposades en raïm, i de fruits bacciformes.
Consta d’unes 50 espècies, de l’Àfrica i l’Àsia tropicals, algunes de les quals forneixen fibres tèxtils i altres són emprades en jardineria, com és ara Strifasciata , molt decorativa
sanícula
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, que es fa en boscs, fondalades, etc, a les contrades humides d’Europa.
Ateny de 20 a 60 cm d’alçària Les fulles són palmatipartides, amb el marge dentat, de flors blanques o rosades, molt petites, aplegades en umbelles denses i arrodonides, semblants a glomèruls, les quals són disposades a la vegada en cimes umbelliformes de tres o quatre radis, i de fruits amb agullons uncinats És herba remeiera, amb virtuts anticatarrals, vulneràries i astringents
sanguinyol
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les cornàcies, d’1 a 3 m d’alçària, de branques vermelloses, de fulles blanes, ovals i acuminades, de flors blanques, agrupades en corimbes terminals, i de fruits drupacis, amargs i negres un cop madurs.
És comú a tota l’Europa humida, sobretot en boscs, vorades i bardisses
sàndal
Fulles i flors de sàndal
Vinayaraj (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbre indígena, de la família de les antalàcies, de l’Àsia tropical, de fulles amplament lanceolades i d’inflorescències paniculiformes.
La fusta del sàndal és emprada en ebenisteria fina, i de la d’algunes espècies, sobretot de la de l’Índia, hom extreu l’oli essencial, que és emprat en perfumeria i en farmàcia