Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
rosella
Camp de roselles
© C.I.C-Moià
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papaveràcies, de 30 a 100 cm d’alt, de fulles pinnatipartides, de flors de color vermell viu i de fruits en càpsula.
És una mala herba comuna, sovint abundant en les messes
rosals
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales integrat per plantes llenyoses o herbàcies, de fulles simples o compostes, sovint amb estípules, de flors generalment radiades, hermafrodites, pentàmeres i diclamídies, i de fruits de diferents tipus.
Les principals famílies que inclou són les següents brunelliàcies, crassulàcies, pitosporàcies, rosàcies i saxifragàcies
rosa
Rosa
© C.I.C - Moià
rompsac
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 20 a 60 cm d’alt, de fulles allargades, amb la lígula molt curta, de panícula densa, d’espícules uniflores i de lemmes piloses i proveïdes d’una aresta molt llarga, torçada i doblement geniculada.
Es fa en llocs secs de la terra baixa mediterrània
romegueró
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les rosàcies, perennifòlia, sarmentosa, de tiges decumbents, cilíndriques i amb agullons febles, de fulles ternades, peloses pel damunt i verdes pel dessota, amb els folíols irregularment serrats i sovint lobulats, de flors blanques, grosses, en inflorescències corimboses pauciflores, i de fruits en polidrupa, amb drupèoles poc nombroses, negres i pruïnoses.
Es fa en indrets humits, a tot Europa
romàs
Botànica
Gènere d’herbes d’anuals a perennes, de la família de les poligonàcies, amb fulles alternes i ocreades, amb flors hermafrodites o unisexuals, anemòfiles, disposades en inflorescències simples o ramificades, i amb fruits en núcula, proveïts de tres valves d’origen periantal.
romaní
Flors i fulles de romaní
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Farmàcia
Arbust perennifoli de la família de les labiades, de 50 a 150 cm d’alt, molt aromàtic, de fulles linears amb els marges revoluts, endurides i tomentoses al revers, de flors blavoses, aplegades en petits ramells axil·lars, i de fruits en tetraqueni.
Es fa en brolles i en llocs secs de la regió mediterrània És conreat també com a ornamental i per a l’obtenció d’essència És una planta remeiera amb virtuts vulneràries, estimulants, antiespasmòdiques, colagogues, etc Pel seu contingut en olis essencials, les summitats dessecades són emprades com a condiment
roja
Botànica
Farmàcia
Química
Planta herbàcia vivaç, d’arrel gruixuda, de tiges arrapadisses de fins a 1 m, de fulles lanceolades i verticil·lades, de flors d’un groc verdós, agrupades en inflorescències cimoses, i de fruits en baia negra.
Oriünda de l’Àsia occidental, és naturalitzada a la regió mediterrània, on era molt conreada com a planta tintòria L’arrel, anomenada alitzari, forneix un tint de color vermell o carmesí, que també és oficinal, amb virtuts diürètiques i anticatarrals Al s XVIII, Joan Pau Canals i Martí n'estengué i millorà el conreu i el divulgà en publicacions en català i castellà, puix que era una substància vital per a la fabricació d’indianes —ell n'era un dels principals fabricants— Carles III li ho recompensà amb el títol de baró de la Vall-roja
rodoplast
Botànica
Plastidi propi de les cèl·lules de les rodofícies, de color vermell, que a més de la clorofil·la conté els pigments ficocianina i ficoeritrina.