Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
rafe
Botànica
Ressalt que presenten marginalment des de l’hil a la calaza molts primordis seminals anàtrops i les llavors consegüents, i que resulta de la concrescència del funicle amb el primordi seminal.
radi medul·lar
Biologia
Botànica
En l’arrel i en la tija, banda radial de teixit parenquimàtic, situada entre els feixos conductors.
Els radis medullars tenen una funció connectiva i també de transport lateral de saba
radi
Botànica
En una umbel·la, cadascun dels pedicels o peduncles que sostenen una flor o una umbèl·lula.
rabosa
Rabosa
Luigi Rignanese calPhotos (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les rubiàcies, de 10 a 40 cm, de fulles estretament lanceolades, en verticils, de flors blanquinoses, en grups de tres, i de fruits berrugosos.
Es fa en camps, a la regió mediterrània
quinquina
Botànica
Farmàcia
Nom donat a un preparat per a ús capil·lar a base de tintura de quina.
quincuncial
Botànica
Dit de la prefloració imbricada quan hi ha cinc pètals, dos dels quals són interns, dos externs i el cinquè és intern per un costat i extern per l’altre.
quincuncial
Botànica
En fil·lotaxi, dit de les fulles disposades en cinc ortòstics que mantenen un angle de divergència de 144°.
quina sublimada
Botànica
Farmàcia
Preparat capil·lar a base de tintura de quina, essències i sublimat corrosiu (clorur mercúric).
És emprat contra la caiguda dels cabells i com a parasiticida, contra els polls del cap Pediculus capitis
quimera
Biologia
Botànica
Individu vegetal mixt format per via vegetativa.
Generalment les quimeres es formen a partir del callus d’un empelt N'hi ha dos tipus les quimeres sectorials , en les quals les dues meitats de cada fulla o branca són diferents i provenen l’una del patró i l’altra de l’empelt, i les quimeres periclinals , en què els teixits superficials deriven d’un dels genitors i els teixits interns de l’altre També poden ésser induïdes quimeres mitjançant l’aplicació de colquicina a una gemma, amb la qual cosa algunes de les cèllules meristemàtiques esdevenen poliploides i originen estirps de cèllules morfològicament diferents