Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
púsula
Botànica
En les dinoflagel·lades, vacúol situat vora el solc longitudinal, amb funcions nutritives i excretores.
Les púsules són sovint grosses i a vegades colorades, i sol haver-n'hi dues a cada cèllula
punicàcies
Botànica
Família de mirtals que consta d’un gènere i dues espècies: Punica granatum, el magraner, propi de la regió mediterrània i del SW asiàtic, i P.protopunica, de l’illa de Socotra.
Són petits arbres de fulles simples oposades, de flors actinomorfes i hermafrodites, i de fruits bacciformes d’epicarpi coriaci i amb llavors embolcallades de polpa, anomenats botànicament balàusties
pulvínul
Botànica
Base foliar engruixida formada per teixit parenquimàtic que, per variacions en la turgència de les seves cèl·lules, determina en la fulla moviments nàstics o tròpics.
pulvinat | pulvinada
pulsatil·la
Botànica
Gènere d’herbes perennes, de la família de les ranunculàcies, de rizoma gruixut, de fulles de dues a quatre vegades pinnades, sovint serícies, de flors amb sis tèpals, solitàries, i de fruits en núcula, que conserven els estils, acrescents i plomosos.
Es fan en prats i boscs de muntanya
pulmonària
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les boraginàcies, rizomatoses, pubescents, de fulles lanceolades, sovint marbrades de blanc; de flors vermelles, blaves o violades, en forma d’embut, arranjades en cimes, i de fruits nuculars.
Es fan en boscs i llocs humits És emprada en medicina popular com a emollient, en forma d’infusió, per a tractar algunes afeccions lleus del sistema respiratori
púdol
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les ramnàcies, dioic, d’1 a 3 m d’alt, de fulles alternes i ovals denticulades, de flors verdoses, reunides en fascicles, i de fruits en drupa.
Creix en roquissars i torrents dels Pirineus i d’altres muntanyes