Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
cardeta
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les dipsacàcies, de 20 a 40 cm, fulles pinnatisectes i flors de color entre rosa i púrpura disposades en capítols de 2 a 2,5 cm.
Creix en erms de la terra baixa mediterrània
cardassa
Botànica
Gènere de plantes herbàcies biennals, de la família de les compostes, de fulles sinuades o pinnatífides i flors tubulars, hermafrodites, de color purpuri, rosa o blanc, disposades en capítols grans, terminals, solitaris, amb un involucre de bràctees espinoses coriàcies.
Comprèn unes 20 espècies nitròfiles mediterrànies, continentals o muntanyenques, algunes de les quals atenyen grans dimensions fins a 2-2,5 m, com ara O nervosum i O corymbosum , freqüents a les regions estèpiques de la depressió de l’Ebre
cardamom
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les zingiberàcies, de 3 a 5 m d’alçada, amb llargues fulles embeinadores lanceolades i flors blanques amb voraviu blau i groc, agrupades en espigues llargament pedunculades.
Els fruits són càpsules i contenen tres rengles de llavors, els grans de cardamom o cardamoms, de perfum delicat Originària de l’Índia, on és conreada a l’ombra de grans arbres, el seu conreu s’ha estès també a Sri Lanka i a Amèrica Central
cardamina
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les crucíferes, que rarament ultrapassen els 50 cm, de fulles generalment pinnatisectes, flors blanques o purpúries i fruits en síliqua.
Viuen en prats humits a les regions fredes de l’hemisferi boreal abunden als Pirineus
card
Botànica
Nom aplicat genèricament a nombroses plantes herbàcies, generalment de la família de les compostes, però també de les umbel·líferes i de les dipsacàcies, espinoses a les fulles i, moltes, també a la tija, als capítols, etc.
carcèrul
Botànica
Fruit sincàrpic, globulós, unilocular, indehiscent i polisperm, característic del tell.
carbassonera
Carbassonera
© Fototeca.cat
Horticultura
Botànica
Varietat de carbassera, de la família de les cucurbitàcies, que en comptes d’estendre’s per terra forma una mata erecta, amb fruits allargats, els carbassons.
Les més conreades són la carbassonera d’Itàlia , que té els carbassons allargats i clapats de verd clar, i la carbassonera verda hortense , que té els carbassons oblongs, rectilinis i de color verd fosc
carbassó

Carbassons
© C.I.C. - Moià
carbassina
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les cucurbitàcies, dioica, de tija ramificada des de la base i enfiladissa gràcies a circells oposats a les fulles palmatilobades, de flors verdoses, les mascles disposades en cimes corimboses i les femelles en umbel·les més o menys sèssils, i de baies globulars, fètides, de color vermell un cop madures.
Viu en bardisses i a les clarianes del bosc de ribera d’Europa, de l’Àfrica septentrional i de l’Àsia occidental L’arrel és un purgant dràstic
carbassera de cabell d’àngel

Carbassera de cabell d’àngel
F. et I. Salliet (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Espècie de carbassera, de la família de les cucurbitàcies, amb el fruit d’escorça de color verd clar amb taques blanques, gruixuda i resistent, i polpa blanca i fibrosa, gairebé inodora, que hom conrea per fer la confitura de cabell d’àngel.