Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
caliciflor | caliciflora
Botànica
Dit de les plantes en les quals els pètals i els estams són inserits al marge del tàlem, més o menys ciatiforme, i per això sembla que ho siguin en el calze.
calicat | calicada
calicantàcies
Botànica
Família de ranals integrada per tres gèneres que apleguen vuit espècies de plantes llenyoses, en general arbusts caducifolis, pròpies de les àrees subtropicals de clima xinès de l’est d’Àsia i de l’Amèrica del Nord.
Presenten fulles enteres i oposades i flors helicoidals amb un periant constituït per un gran nombre de peces petaloides Pel seu interès ornamental destaquen el calicant Calycanthus floridus i el quimonant Chimonanthus praecox
calicant
Botànica
Arbust de la família de les calicantàcies, de 2 a 2,5 m d’alçada, de fulles enteres, blanquinoses, i vellutades per sota i grans flors vermelles, molt vistoses, sense pètals però amb un gran nombre de sèpals petaloides.
Originari del sud-est dels EUA, és conreat sovint als Països Catalans Floreix el mes de desembre
calèndula
Camp de calèndules
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les compostes, perennes o anuals, de fulles oblongues, alternes, i flors en capítols vistosos, solitaris, de color variable de groc a taronja, amb flors perifèriques ligulades i fruits en aquenis encorbats i tuberculosos.
Algunes espècies, com C officinalis boixac de jardí i C suffruticosa , en mata perenne, són conreades en jardineria d’altres, com C arvensis boixac de camp, viuen als camps Floreixen gairebé tot l’any
calcida
Calcida
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, amb rizoma llarg i tiges dretes, anguloses, glabrescents, amb branques ramificades.
Les fulles són molt retallades, ciliades i espinoses al marge, i les flors, agrupades en capítols unisexuals que es reuneixen en un corimbe, tenen la corolla purpurina o blanca És una mala herba molt comuna als camps de cereals i a les vinyes, de difícil erradicació
calceolària
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies o subllenyoses, de la família de les escrofulariàcies, de fulles generalment oposades o verticil·lades, senceres, i flors bilabiades, de llavis còncaus, petit el de sobre i gros el de sota, en forma de gran vesícula arrodonida.
N'hi ha més de 200 espècies, de Xile i del Perú, i algunes arriben fins a Mèxic Però només els híbrids notablement els de C arachnoidea amb C crenatiflora , de Xile són conreats com a plantes ornamentals de jardí, principalment d’interior Entre aquestes darreres hom conrea les denominades calceolàries híbrides multiflores Les més decoratives d’aquestes són les de flors petites, de colors diversos i de llavi inferior puntejat, com en la cultivar nana Són plantes molt delicades, de creixença lenta, que exigeixen temperatures baixes i protecció enfront dels raigs del sol directes Es…
calazogàmia
Botànica
Tipus de fecundació en què l’entrada del tub pol·línic en el sac embrionari per a fecundar l’òvul es fa per la calaza, en lloc de fer-se pel micròpil, com és el cas més corrent ( porogàmia
).
La calazogàmia és característica d’algunes famílies casuarinàcies, juglandàcies, etc Hom considera la calazogàmia com un tret primitiu dins les angiospermes
calazògam | calazògama
Botànica
Dit del vegetal en el qual la fecundació té lloc per calazogàmia.
calambuc
Botànica
Arbre de la família de les gutíferes, de fulles ovades i flors petites amb estams nombrosos que creix a les Guaianes i a les Antilles i de l’escorça del qual hom obté, per mitjà d’incisions, un bàlsam succedani del bàlsam del Perú.