Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
auxosporulació
Botànica
Forma de reproducció originàriament sexual, pròpia dels bacilariòfts, que s’intercala de tant en tant entre les divisions cel·lulars ordinàries i restaura la mida normal dels individus..
Típicament és inciciada per la meiosi i la formació d’espermatozoides i ovocèllules que copulen i originen auxòspores cas de les diatomees centrals La reproducciò sexual, però, pot restar reduïda a una cistogàmia, amb copulació de gàmetes no flagellats cas de les diatomees pennals i fins i tot limitar-se a una autogàmia En d’altres casos, les auxòspores es formen per via exclusivament asexual
auxòspora
Botànica
Espora originada per auxosporulació, més gran que les cel.lules vegetatives, més o menys arrodonida i no silicificada.
auxina
Bioquímica
Botànica
Substància química natural o sintètica, caracteritzada per la seva activitat com a fitohormona, que en concentracions molt febles provoca en la planta diverses reaccions entre les quals destaca l’allargament de les cèl·lules poc diferenciades.
El 1931, Kögl i collaboradors seus isolaren de l’orina humana l' auxina α o àcid auxenetriòlic, i de l’oli de granes de moresc l' auxina β o àcid auxenòlic També de l’orina humana reeixiren a isolar l’heteroauxina o àcid indole-3-acètic IAA la qual ha resultat ésser la més difosa de les auxines naturals, i anomenada, justament per això, simplement auxina A les plantes, la seva biosíntesi parteix del triptòfan, i té lloc en els teixits meristemàtics de la tija sobretot a la gemma apical i de l’àpex de les fulles i de les arrels, des d’on passa a la resta de la planta Aquest transport és actiu…
autòspora
Botànica
Espora immòbil, més petita que les cèl·lules vegetatives adultes, però amb els mateixos caràcters, formada per diverses espècies d’algues volvocals, per divisió interna de llurs cèl·lules, les quals actuen, doncs, com a esporangis.
autonàstia
Biologia
Botànica
Facultat per a efectuar moviments causats exclusivament per estímuls interns del vegetal, sense cap intervenció d’estímuls externs nàstia
).
autoic | autoica
Botànica
Dit de les espècies d’uredinals les diverses generacions de les quals (gametòfit, basidiosporòfit) parasiten una mateixa planta superior.
autofertilitat
Biologia
Botànica
Fenomen segons el qual el primordi seminal d’una flor hermafrodita pot ésser fecundat per pol·len d’ella mateixa.
Fa possible l'autogàmia estricta
autocor | autocora
Botànica
Dit de les plantes que posseeixen mitjans propis de disseminació de llurs diàspores; aquest procés pot tenir lloc, estrictament, sense intervenció d’agents exteriors.
Els mecanismes propis d’aquestes plantes poden consistir en la curvatura de les branques que sostenen les diàspores fins a dipositar-les a terra geoautocor , en la dehiscència sobtada d’esporangis de fruits boleoautocor , o en les dels moviments que experimenten les arestes o els pèls higroscòpics de les diàspores en variar la humitat de l’aire herpautocor
autocompatibilitat
Botànica
Capacitat d’una planta per a formar llavors per autofecundació de cada flor.