Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
Societat Botànica Barcelonesa
Botànica
Entitat creada el 1871 per una comissió presidida per Frederic Trèmols.
Seguint el model d’altres societats d’intercanvi de plantes es proposà la formació d’un herbari per a l’estudi de la flora ibèrica mitjançant les aportacions de tots els seus membres Malgrat les circumstàncies adverses a causa de la tercera guerra Carlina arribà a distribuir dues sèries prou importants de plantes seques 208 espècies el 1873 i 207 el 1875 Cessà les seves activitats a l’estiu del 1875
brials
Botànica
Gran ordre de molses, de gametòfit, més o menys ben desenvolupat, acrocarp o pleurocarp, i esporòfit amb càpsula variada, però mai obliqua, i aplanada per la cara superior, normalment amb perístoma de dents fines, simple o doble.
Comprèn la majoria de les molses, dins les quals representa un grup evolucionat
brevistil | brevistila
Botànica
Que té l’estil curt (per oposició a longistil); és aplicat sobretot en els casos d’heterostília.
brasil
Botànica
Arbre de la família de les cesalpiniàcies, de fulles paripinnades i flors pentàmeres agrupades en raïms, originari del Brasil.
La seva fusta, un cop assecada i polvoritzada, forneix la matèria colorant vermella del mateix nom
braquistil | braquistila
braquiquíton

Brachychiton acerifolium
© Xevi Varela
Botànica
Gènere d’arbres de la família de les esterculiàcies, de fulles alternes, flors agrupades en panícula i fruits llenyosos.
Són originaris d’Austràlia i conreats com a ornamentals, sobretot B acerifolium, de fulles profundament lobulades i flors vermelles, i Detall de Brachychiton acerifolium © Xevi Varela B populneum , de fulles enteres i flors groguenques, el pica-pica Altres espècies produeixen mucílags, emprats en farmàcia
braquiat | braquiada
branca
Botànica
Cadascuna de les parts en què es divideix i se subdivideix el tronc o tija de les plantes.
En els arbres, hom anomena branques especialment les parts que arrenquen del mateix tronc besses, cimals, o branques mestres i les que arrenquen d’aquestes, branques de tercer, quart, etc, ordre, cada vegada més primes brancons, branquells i branquillons