Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
baladre
Botànica
Jardineria
Arbust de la família de les apocinàcies, d’uns 2 a 4 m d’alçària, de fulles lanceolades, coriàcies, ternades, verdes tot l’any, flors roses (a vegades blanques o vermelles en les formes conreades), oloroses, molt abundants a l’estiu, disposades en corimbes terminals, i fruits en fol·licle, llargs, plens de llavors peludes, amb plomall.
És una planta mediterrània meridional, de llocs càlids, que abunda a les rambles de les costes ibèriques, al sud de l’Ebre i també a Eivissa baladrar més al nord, hom la troba molt sovint conreada als jardins, sobretot la varietat amb flor doble El baladre és susceptible de sofrir diversos tipus de poda, o d’empelt sobre peu alt, per a l’obtenció d’exemplars arboris És, però, sensible a les glaçades fortes i a l’atac de molts insectes Hom el multiplica amb esqueixos d’àpex de tija És una planta rica en glucòsids oleandrina, un isòmer de la digitalina, i d’altres, especialment actius, per la…
Organització per a la Cartografia de les Plantes Vasculars dels Països Catalans
Botànica
Organització constituïda el 1982 dins la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans amb l’objectiu d’estudiar les àrees de distribució de les espècies vegetals vasculars als Països Catalans i de fer-ne la representació cartogràfica.
D’aleshores ençà han estat publicats els mapes de distribució, segons la xarxa UTM de 10 km de costat, de més de 1 500 tàxons
Escola de Jardineria Rubió i Tudurí
Botànica
Jardineria
Escola de jardineria de Barcelona oberta l’1 de setembre de 1933 per l’arquitecte paisatgista Nicolau M.Rubió i Tudurí, aleshores director del Servei Municipal de Parcs i Jardins de Barcelon.
Fou la primera escola de jardineria de l’Estat espanyol Després d’una petita aturada durant i després de la Guerra Civil de 1936-39, l’escola reprengué la seva activitat l’any 1945 amb l’arquitecte Lluís Riudor com a director del Servei de Parcs A la meitat dels anys vuitanta, i per tal de donar una titulació homologada, es començà a impartir formació professional de segon grau amb un programa d’estudis de tres anys, que després de la reforma educativa es transformà en un cicle formatiu de dos anys de durada Cal destacar la feina de Joan Pañella i Bonastre al capdavant d’aquest centre durant…
antil·lis
Anthyllis hermanniae
σαββας ζαφειριου (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, arbustives o subarbustives, de la família de les papilionàcies, de flors grogues o purpúries i fulles generalment imparipinnades.
Algunes espècies del gènere, com A hermanniae , fan coixinets espinosos socarrells als indrets ventosos
antígon
Botànica
Planta enfiladissa originària de Mèxic, de la família de les poligonàcies, de tija fina, fulles cordiformes i flors rosades, nombroses, disposades en inflorescències racemiformes acabades en circell.
Emprada en jardineria
antiauxina
Biologia
Botànica
Substància que, a causa de la semblança de la seva estructura molecular amb la de l’auxina, s’hi combina i n’inhibeix l’activitat.
antesina
Biologia
Botànica
Substància de tipus hormonal que, en les plantes, i juntament amb la gibberel·lina, constitueix el florigen o hormona de la floració.
antela
Botànica
Tipus d’inflorescència tirsoide en la qual totes les ramificacions laterals tenen més longitud que l’eix respectiu.
anonàcies
Botànica
Família de ranals integrada per uns 120 gèneres que comprenen unes 2.000 espècies d’arbres i d’arbusts enfiladissos i sempre verds de distribució centrada al tròpic.
Presenten fulles simples, d’una lluentor metàllica flors hermafrodites i fruits generalment en baia, sovint reunits en un fruit collectiu Les espècies més conegudes de la família són el guanabaner Anona muricata , el xirimoier Anona cherimolia i l’ilang-ilang Cananga odorata