Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
cladodi
Botànica
Fil·locladi de grandària considerable que té, a més de les flors i els fruits, nombroses fulles diminutes, moltes vegades transformades en espines.
És característic de la figuera de moro i d’altres plantes cactiformes
civada
Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 60 a 150 cm d’alçada, segons la raça, amb fulles nombroses de color verd blavós i flors i fruits reunits en panícula estesa o bé unilateral, amb les espiguetes erectes o pèndules, segons les races, i en nombre sovint superior a setanta.
Hom no l’ha trobada en estat silvestre Per contra, se’n coneixen diverses espècies pròximes, les cugules, entre les quals l’ A fatua sembla ésser el principal antecessor de la civada, amb influència de l’ A sterilis , i potser també de l’ A barbata Probablement l’origen de la civada es localitza a la zona que va de la costa atlàntica fins a Mongòlia i les muntanyes d’Àsia central Els pobles antics d’Àsia i de la regió mediterrània no la coneixien Considerada inicialment com a mala herba dels camps de blat, degué començar a ésser conreada tardanament fa uns 2000 anys El gra de civada conté…
cistoseira
Botànica
Gènere d’algues brunes, de l’ordre de les fucals, abundants a la zona litoral, on formen mates robustes, còniques, de color verd d’oliva, groguenc o irisat, fixes a la roca per un disc basal.
Solen presentar aerocists Són els feòfits més freqüents a les costes catalanes rocoses i al varec que s’hi acumula
cistogàmia
Botànica
Tipus de fecundació en la qual els zigots es formen per unió de dos gametocists, cap dels quals no arriba a produir gàmetes diferencials.
Anomenada també conjugació , és típica de les algues conjugades zigofícies i dels fongs de la classe dels zigomicets
cistococ
Botànica
Antic gènere d’algues verdes unicel·lulars i esfèriques, de l’ordre de les clorococcals, amb un pirenoide i divisió per autòspores.
És emprat encara en liquenologia per a designar el grup més freqüent d’algues simbiòtiques
cistocarpi
Botànica
Coberta en forma d’urna arrodonida, amb una obertura apical, que es forma en alguns rodòfits per proliferació de les cèl·lules que recobreixen el procarp, després de la fecundació, i que envolta el gonimoblast.
cistàcies
Botànica
Família de parietals integrada per vuit gèneres que apleguen unes 200 espècies de mates, arbusts i herbes pròpies sobretot de la regió mediterrània, on moltes espècies fan un paper important en diverses comunitats vegetals.
Presenten fulles estipulades o no, generalment oposades, i flors actinomorfes i hermafrodites, generalment vistoses, amb tres o cinc sèpals al calze, tres o cinc pètals a la corolla o mancades d’aquesta, estams nombrosos i ovari unilocular o plurilocular, resultant de la concrescència dels carpels El fruit és una càpsula Algunes cistàcies són conreades en jardineria com a ornamentals Cistàcies més destacades Cistus sp estepa , ajoca-sapes, cist Cistus albidus estepa blanca Cistus clusii esteperola , matagall, romaní mascle, romerola Cistus crispus estepa crespa Cistus ladaniferus estepa…
cirialera
Botànica
Petit arbust, de la família de les quenopodiàcies, de 30 a 100 cm d’alçària, gairebé sense fulles, amb tiges llenyoses, dretes, de branques verdes i sucoses, dividides en articles, i de flors molt petites, disposades en grups de tres dins una concavitat, a les juntures dels articles.
Creix en terrenys salins litorals
cirerola
Botànica
Arbust, de la família de les saxifragàcies, d’1 a 1,5 m d’alçada, de fulles palmades irregularment dentades, generalment trilobades, flors verdoses groguenques agrupades en inflorescències, i fruits bacciformes, vermells, comestibles però fats.
Viu als Pirineus i al Montseny i en clarianes de bosc
cirerer
cirerers florits
© Fototeca.cat
Fructicultura
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, normalment poc alt, que pot atènyer, però, fins a 15 m d’alçària, de tronc ben definit, amb escorça d’un gris rogenc lluent que es desprèn en bandes primes transversals, fulles ovatooblongues amb una o dues glàndules vermelles al capdamunt del pecíol, acuminades i serrades, amb dents profundes però obtuses, flors blanques, agrupades en nombre de 2 a 6 en umbel·les sèssils, i fruits drupacis, les cireres.
La forma espontània, o cirerer bord , viu a la major part d’Europa, però és rar a la regió mediterrània A Catalunya viu als boscs de la muntanya mitjana i als llocs humits de terra baixa Abunda a Europa com a arbre conreat, i sovint viu naturalitzat Les cues dels fruits són utilitzades popularment per a preparar una decocció amarga, d’efectes diürètics La fusta, de color clar, semidura i compacta, pot ésser tenyida fàcilment per a fer-la semblant a fustes valuoses d’uns altres colors, i singularment a la caoba és emprada, tenyida o no, en la fabricació de mobles És un arbre resistent, que pot…