Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
cep
Cep d’una vinya vella
juantiagues (CC BY-SA 2.0)
centrospermes
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies.
Agrupa diverses famílies de plantes gairebé sempre herbàcies amb fulles simples i flors actinomorfes, unisexuals o hermafrodites aïzoàcies, amarantàcies, cactàcies, cariofillàcies, fitolacàcies, nictaginàcies, portulacàcies i quenopodiàcies
centroplasma
Botànica
Regió central del citoplasma de les cianofícies desproveïda de làmines fotosintetitzadores i que, per tant, apareix de color més clar al microscopi òptic.
centrant
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les valerianàcies, de fulles enteres o pinnades, oposades, i de flors, disposades en cimes corimbiformes, vermelles, blanques o de color de rosa, amb una corol·la infundibuliforme gibosa a la base i amb un calze que es transforma en el plomall del fruit, aqueni, en aquest cas.
centrals
Botànica
Ordre de bacil·lariofícies, amb els frústuls de simetria radiada, sovint circulars o triangulars, sense rafe.
Les cèllules són sempre immòbils en fase vegetativa i contenen nombrosos plasts circulars i gotetes de lípids Tenen reproducció sexual oògama, amb els gàmetes masculins flagellats També es multipliquen per auxosporulació Inclou gèneres principalment marins i planctònics, com Coscinodiscus, Rhizosolenia, Biddulphia , solitaris i Chaetoceros , colonial, molt important al plàncton de primavera Cyclotella , de cèllules solitàries planctòniques, i Melosira , de cèllules agrupades en colònies filamentoses, són els més importants de l’aigua dolça
centauri
Botànica
Gènere de plantes herbàcies generalment anuals, de la família de les gencianàcies, de tija prima tetràgona, fulles oposades, enteres, sèssils, ovades o linears.
Les flors gamopètales pentàmeres, de color de rosa o purpúries, més rarament, blanques o grogues, són disposades en cimes corimbiformes, i els fruits capsulars tenen dehiscència septicida viuen en prats i llocs humits, tant al litoral com a muntanya El C erythaea és una planta medicinal molt apreciada per les seves propietats tòniques i digestives
centàurea
Botànica
Gènere de plantes, generalment herbàcies, de la família de les compostes, de fulles no espinoses, simples, pinnatífides o pinnnatisectes, disposades helicoïdalment.
Les flors, purpurines, blaves o grogues, són aplegades en capítols revestits per un involucre de bràctees proveïdes d’un apèndix terminal, membranós o escariós, i dentat, espinós o laciniat Són abundants a tota la regió mediterrània i a l’Europa mitjana
cèl·lula annexa
Biologia
Botànica
A les angiospermes, cèl·lula que és tocant a un tub cribrós i hi és comunicada per nombrosos plasmodesmes i perforacions.
És més petita que aquest i té un nucli ben visible i un citoplasma dens
celastrals
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales de flors actinomorfes i heteroclamídies amb estams alternipètals i, sovint, amb disc més o menys desenvolupat.
Les famílies més importants són la de les celastràcies, la de les aquifoliàcies i la de les salvadoràcies