Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
ceba marina
Ceba marina
Ori Fragman's TrekNature (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les liliàcies, de bulb ovoide molt gros amb túniques vermelloses, fulles oblongues, fins a 80 cm de llargària, basals, i flors blanques o una mica rosades agrupades en un llarg raïm que pot atènyer 100 cm d’alçària.
Viu en erms i brolles de les comarques litorals, des del Baix Ebre fins al migjorn valencià, i és particularment abundosa a les Illes Té propietats cardiotòniques de tipus digitàlic, i ja havia estat usada per l’antiga medicina egípcia i grega
ceba
Bulb de la ceba
© Fototeca.cat
Horticultura
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, potencialment biennal, amb un únic bulb gran, de forma ovoide, rodona o deprimida segons les varietats; amb fulles cilíndriques fistuloses i tija florífera de 60 a 120 cm d’alçària, dreta, fistulosa, fusiforme, que duu a l’àpex una umbel·la globulosa de flors blanques llargament pedicellades.
En ésser tallat, el bulb desprèn un oli volàtil sulfurat que produeix llagrimeig per irritació de la conjuntiva La ceba és una de les plantes més conegudes i apreciades als països mediterranis, on el bulb entra en la composició de la majoria dels menjars i és pres de moltes maneres sofregit, estofat, bullit, escalivat, cru, etc també té fama com a planta medicinal, i ha estat usada en el tractament de l’asma, l’ascites, la diabetis, la hidropesia, la hipertensió, etc Originària de l’Àsia central, ja era conreada pels caldeus vers el 2000 aC Planta de fàcil conreu, prefereix els climes càlids…
cavanillèsia
Botànica
Arbre del Brasil, de la família de les malvàcies, d’uns 20 m d’alçària, amb fulles enteres palmatinèrvies, flors pentàmeres i fruits quinquealats, caracteritzat pel tronc en forma de bot que emmagatzema aigua i substàncies nutritives.
cauloide
Botànica
Part del tal·lus d’una alga amb aspecte de tija i funció de suport i, a vegades, de conducció.
caulogènic | caulogènica
Botànica
Que arrenca o surt de la tija.
Dit especialment de les arrels que neixen a les tiges
caulocalina
Biologia
Botànica
Calina necessària perquè l’auxina pugui estimular el creixement de les tiges.
És sintetitzada generalment a les arrels
cauliflòria
Botànica
Fenomen consistent en la naixença de les flors, i consegüentment dels fruits, sobre el tronc o en branques velles.
És freqüent a les selves intertropicals i afecta principalment les famílies de les moràcies, anonàcies, papilionàcies i esterculiàcies, i moltes plantes tropicals conreades cacau, xirimoier, arbre del pa Als Països Catalans, hom pot observar-la en el garrofer i en l’arbre de l’amor
cauliflor | cauliflora
caulidi
Botànica
Tigeta dels briòfits.
És anàloga a la tija dels cormòfits, però, a diferència d’aquesta, que pertany a l’esporòfit, forma part del gametòfit No n'és, doncs, homòloga Té una estructura molt simple, bé que en alguns gèneres Polytrichum arriba a presentar diferenciacions conductores i mecàniques