Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
herba penyalera
Herba penyalera
Ori Fragman's TrekNature gallery (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Mata de la família de les dipsacàcies, de fulles enteres que es troba, principalment, a les roques calcalàries de la regió mediterrània oriental i central.
Als Països Catalans es fa només a les Illes Balears
herba morenera
Herba moreneraPhagnalon sordidum (L.) Rchb.
floracatalana.net (CC BY-NC-SA 2.5 ES)
Botànica
Gènere de plantes sufruticoses o herbàcies perennes, de la família de les compostes, amb fulles estretes i tomentoses i amb capítols heterògams de flors groguenques i bràctees involucrals imbricades.
herba medicinal
Paradeta d’herbes medicinals a Madhya Pashchimanchal, Nepal
Bioversity International (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Farmàcia
Planta emprada en medicina popular, sobretot en forma d’infusió o de decuit, amb finalitats terapèutiques (fitoteràpia).
herba gelada
Herba gelada
(CC0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les aïzoàcies, de 10 a 30 cm d’alt, de fulles suculentes, aplanades i ovals, totalment recobertes de papil·les cristal·lines; té flors solitàries blanques i fruits en càpsula quinquevalva.
Creix en sorrals i en terrenys salins del litoral mediterrani
herba freixurera
Herba freixurera
Bernd Haynold (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Hepàtica tal·losa, de l’ordre de les marcancials, amb els esporangis disposats en òrgans especials pedicel·lats.
Creix sobre els marges humits dels torrents i és freqüent a l’Europa central, però rara a Catalunya
herba forrera
Herba forrera
Barry Breckling (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de 20 a 80 cm d’alçària, de fulles pinnaticompostes, de flors verdoses o brunes, ajuntades en glomèruls, i de fruits aqueniformes.
És comuna en llocs incultes i herbosos
herba foradada
Herba foradada en flor
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gutíferes, de 20 a 80 cm d’alçària, de fulles oposades, sèssils i ovals, amb nombroses glàndules translúcides, de flors grogues i de fruits capsulars.
És comuna en terrenys erms i herbosos, arreu d’Europa
herba fetgera
Herba fetgera
Jos Mara Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, acaule, d’arrels fibroses, de fulles trilobulades i cordades a la base i de flors llargament pedunculades, amb sis tèpals blavosos o blancs.
Creix en obagues, boscs i boixedes de muntanya Ha estat aplicada contra afeccions del fetge
herba felera
Herba felera
Zeynel Cebeci (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les labiades, de 5 a 20 cm, pilosa, de fulles partides en tres segments linears divaricats i de flors axil·lars grogues.
Creix en erms, guarets i pedregars secs És tinguda per antiespasmòdica, antihidròpica i antiartrítica
herba esquellera
Flors de l’Herba esquellera
Saxifraga-Jan van der Straaten
Botànica
Planta herbàcia anual hemiparàsita, de la família de les escrofulariàcies, de 5 a 40 cm d’alçada, de fulles oposades, oblongues i dentades, de flors grogues aplegades en raïms espiciformes i de fruits en càpsula loculicida.
Es cria en prats, herbassars i pedregars de la muntanya mitjana