Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
ornitògal
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les liliàcies, de fulles estretes i de flors blanques, verdoses o grogues, amb sis peces periantals, agrupades en raïms o en corimbes.
Moltes espècies del gènere són conreades en jardineria
astràgal
astràgal 3 (Astragalus massiliensis)
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o lignificades a la base, de la família de les papilionàcies, de fulles gairebé sempre imparipinnades i flors agrupades en glomèruls o raïms, purpurines, blavenques o grogues.
Comprèn un gran nombre d’espècies, sobretot asiàtiques i mediterrànies
herba de la ràbia
Herba de la ràbia
(CC0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, blanquinosa, de 5 a 30 cm d’alçària, amb fulles espatulades i amb raïms de flors menudes d’un color groc pàl·lid.
Els fruits són silícules orbiculars amb la vora aplanada Creix en pedregars, conreus i llocs ruderals, a quasi tot Europa
jacint
Jacint
Ursula Deja / Fotolia.com
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, de 20 a 50 cm d’alt, de fulles amples i de flors blanques o diversament acolorides, oloroses, aplegades en raïms densos.
És planta jardinera molt comuna i estimada
dictam
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les rutàcies, proveïdes de pèls glandulosos, amb fulles imparipinnades, amb flors blanques o rosades, disposades en raïms terminals, i amb fruits capsulars.
aranger
Botànica
Agronomia
Arbre, de la família de les rutàcies, de 6 a 12 m d’alçada, espinós, de fulles verdes tot l’any, amb el pecíol alat; els fruits, les aranges
, neixen formant raïms.
Originari de les Antilles, és conreat sobretot al sud dels EUA, a Israel, al sud d’Àfrica i també, alguna vegada, a les Illes Balears
gandalla
Botànica
Planta herbàcia d’anual a perenne, de la família de les resedàcies, alta de 20 a 60 cm, amb fulles sobretot pinnatífides, amb flors grogues en raïms llargs i amb fruits capsulars.
Es fa en llocs incultes i pedregosos
fajol
Fajol
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies, de 30 a 80 cm d’alt, de fulles sagitades i de flors hermafrodites, pentàmeres, blanques o rosades, disposades en raïms curts corimbiformes.
Els fruits són aquenis trígons, de cares llises, de color bru-negrenc brillant, destinats a l’alimentació del bestiar i de l’aviram i a la fabricació de farina, de composició molt semblant a la dels cereals Procedeix de la Manxúria, i és conreat principalment a la Garrotxa
cesalpínia
Fruit de la cesalpínia
© C.I.C - Moià
Botànica
Gènere d’arbres o arbusts inermes o espinosos, de la família de les cesalpiniàcies, de fulles caduques bipinnades i flors vistoses de color taronja, vermell o groc, disposades en panícules o raïms..
Pròpia de la zona tropical i subtropical, algunes espècies tenen un interès econòmic o ornamental
tornassol
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les euforbiàcies, de 10 a 50 cm d’alçada, tomentosa, grisenca, de fulles ovades o ròmbiques, sinuades i llargament peciolades, de flors pentàmeres, unisexuals, les masculines en raïms espiciformes i les femenines solitàries a la base dels raïms, i de fruits en càpsula. Es fa en indrets àrids de la regió mediterrània. És conreada per tal d’obtenir el colorant del mateix nom.
Es fa en indrets àrids de la regió mediterrània És conreada per tal d’obtenir-ne el colorant del mateix nom 3