Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
matallops
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les ranunculàcies, d’aproximadament 1 m d’alçària, de fulles palmatisectes, de flors d’un color blau o blau violaci, arranjades en raïm o en panícula, i de fruits fol·liculars.
Creix en prats, a la vora de deus, al peu de penyes, etc, als Pirineus És l'acònit per antonomàsia L’arrel conté aconitina, alcaloide molt tòxic
matajaia
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les enoteràcies, de 80 a 200 cm d’alçària, de fulles lanceolades sèssils i de flors d’un rosa purpuri.
Es fa a la vora de l’aigua, a quasi tot Europa
matafaluga
Matafaluga
Raffi Kojian (cc-by-3.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de 10 a 50 cm d’alt, de fulles incises o pinnatipartides, d’umbel·les de flors blanques i de fruits aromàtics.
De procedència asiàtica, és conreada per a l’obtenció dels fruits, els quals tenen propietats estomacals, carminatives, expectorants i galactògenes, i són la base de l’elaboració de l'anís
matacabrit
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de 10 a 30 cm d’alçària, pubescent, de fulles linears o lanceolades, de flors violetes i de fruits capsulars.
Es fa en terrenys pedregosos, en una gran part d’Europa
matabou
Botànica
Arbust, de la família de les umbel·líferes, d’1 a 2 m d’alçària, de fulles alternes, endurides, perennes i amplament lanceolades i de flors inconspícues disposades en umbel·les.
Creix en alzinars i garrigues, a la regió mediterrània
matablat
Botànica
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les crucíferes, de 10 a 40 cm d’alt, de fulles espatulades i més o menys lobulades, de flors blanques o violàcies, arranjades en raïm, i de fruits en silícula.
Creix en camps de cereals i en rosts secs, sobre substrat calcari
mata
Botànica
Arbust de petita alçària, com és ara la farigola o el romaní.
Les mates són molt abundants en la vegetació mediterrània, i predominen en moltes formacions vegetals brolles, matolls, timonedes, etc Considerades com a formes biològiques, les mates són camèfits
màstic
Botànica
Química
Resina groguenca, semitransparent, que hom obté per incisió del llentiscle.
màstec
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les compostes, de 40 a 100 cm d’alt, de fulles sinuades o runcinades i de capítols grocs.
Es cria en conreus, guarets, camins, rambles i ermassos