Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
dinofisials
Botànica
Zoologia
Ordre de dinoflagel·lades pròpies d’aigües salades que tenen una teca bivalva, un solc transversal i, sovint, crestes i un collar doble.
didínam | didínama
Botànica
Dit de l’androceu amb quatre estams, dos dels quals són llargs, i dos, curts.
Aquest tipus d’androceu és típic de les labiades
dídim | dídima
Botànica
Dit dels òrgans que formen parella, com els fruits de les llunetes.
dictiotals
Botànica
Ordre de feofícies de tal·lus aplanat constituït per una capa central de cèl·lules grosses, incolores, i dues capes corticals de cèl·lules petites, riques en plasts assimiladors.
A la superfície presenten feixos de pèls El creixement és terminal i dicotòmic, i els esporòfits són morfològicament idèntics als gametòfits Els esporangis generalment fan quatre espores tetràspores nues i sense flagels Els espermatocists, productors d’espermatozoides uniflagellats, i els oogonis solen ésser agrupats Espècies mediterrànies molt conegudes són Dictyota dichotoma i Padina pavonia
dictiota
Botànica
Gènere d’algues brunes, dicòtomes, de l’ordre de les dictiotals, molt abundants a les costes dels Països Catalans, des de la zona litoral fins a vint metres de profunditat.
dictiosifonals
Botànica
Ordre de feofícies de tal·lus ramificat, de consistència cartilaginosa, amb creixement tricotàl·lic o intercalar.
Els esporangis, entremesclats amb paràfisis, són agrupats en sorus
dictam
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les rutàcies, proveïdes de pèls glandulosos, amb fulles imparipinnades, amb flors blanques o rosades, disposades en raïms terminals, i amb fruits capsulars.
dicrà
Botànica
Gènere de molses acrocarpes, de l’ordre de les brials, en general de fulletes estretes i agudes, freqüents a terra i sobre les roques, a l’interior dels boscs.
Arriben fins a l’estatge més alpí
dicotiledoni | dicotiledònia
dicorínia
Botànica
Tecnologia
Gènere d’arbres, de la família de les papilionàcies, de fulles compostes imparipinnades i de flors blanques aplegades en raïms.
Donen una fusta de color rogenc violaci particularment resistent als àcids i que, per això, és utilitzada en construccions navals i en la fabricació de botes per a productes químics És pròpia de les Guaianes i del nord del Brasil