Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
pinzell
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les gutíferes, de 5 a 15 cm d’alçària, de fulles petites, linears, papil·loses, verticil·lades, de flors grogues, arranjades en petites inflorescències corimboses, i de fruits capsulars.
Creix en escletxes i relleixos de roques calcàries És una planta endèmica de l’E i el SE de la península Ibèrica En medicina popular, és usada contra el mal de pedra
pinyó
Botànica
Llavor de pi pinyoner, comestible.
Els pinyons comestibles són molt calòrics, car contenen d’un 45 a un 60% de greix i un 17% de glúcids
pinya groga
Pinya groga
James Steakley (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta suculenta, de la família de les aïzoàcies, de tiges ramificades d’1 a 2 m, terminades en rosetes de fulles espatulades; fa flors d’un groc daurat.
És planta de jardí d’origen mediterrani
pinya de Sant Joan
Pinya de Sant Joan
P. Gourdain (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les compostes, de 5 a 30 cm d’alçada, de fulles blanques i tomentoses en el revers, les inferiors lanceolades o lirades, les superiors pinnatipartides o pinnatífides, de flors purpúries o blanquinoses, totes hermafrodites, de capítols grossos, solitaris, terminals, globosos, amb nombroses bràctees involucrals imbricades i brunes, i de fruits en aqueni i proveïts de vil·là.
Es fa a la regió mediterrània occidental
pinya blava
Pinya blava
Ximenex (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, de 20 a 50 cm d’alt, de bulb tunicat, les fulles lanceolades, totes radicals, de flors generalment d’un blau pujat, arranjades en una inflorescència corimbosa, hemisfèrica, grossa i compacta, i de fruits capsulars.
Es fa en brolles, prats i terrenys humits, a la regió mediterrània occidental També és planta de jardí
pinya
Pinyes
(CC0)
pinnat | pinnada
Botànica
Dit de la nervadura constituïda per un nervi medial o principal, del qual arrenquen lateralment nervis secundaris.