Resultats de la cerca

Estudià l’acció dels insectes en el fenomen de la pollinització de les flors, per la qual cosa és considerat el fundador de l’ecologia floral

Membre numerari de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona i de l’Academia Médica Matritense Autor de la Disertación sobre el sen de España 1774 i de les Observaciones de las eficaces virtudes nuevamente descubiertas o comprobadas en varias plantas 1787-90 Ruiz i Pavón li dedicaren un gènere de compostes americanes

S'especialitzà en sistemàtica, ecologia i evolució dels fongs i adquirí un renom internacional en aquesta disciplina L’any 1934 treballà a Catalunya conjuntament amb PFont i Quer en un seguit de treballs d’exploració micològica, el resultat dels quals foren les descripcions de 175 espècies de bolets, 15 de les quals eren descrites per primera vegada És autor d’una extensa bibliografia, però en destaquen les obres The Agaricales in Modern Taxonomy 1949 i un volum de la sèrie Die Pilze Mitteleuropas ‘Els bolets de l’Europa Central, 1965 Tornà a Catalunya el 1979 per tal de participar en una…

Recollector de la càtedra de botànica de Pius Font i Quer, s’incorporà a l’exèrcit republicà durant la guerra civil de 1936-39 L’any 1950 se n'anà a Xile, on féu exposicions individuals de pintures i dibuixos de flors endèmiques 1952 i es diplomà en biologia 1961 Participà en l’expedició xileno nord-americana a l’arxipèlag Juan Fernández L’any 1968 exposà a la “20th Century Botanical Art and Illustration” de Pittsburg EUA Exposà també a Washington i fou professor a la Universitat Catòlica de Xile fins el 1973, que retornà a Catalunya Illustrà importants obres de botànica, tant a Catalunya com…

Féu investigacions sobre la fermentació 1921-23, la vegetació, la fisiologia vegetal, etc Membre de diverses societats científiques nord-americanes, contribuí a l’estudi dels recursos naturals d’Àfrica i de l’Amèrica Llatina

Doctor en medicina i en ciències naturals Exercí la medicina a Granyena de les Garrigues i la docència a instituts de segon ensenyament de Cervera i Tarragona i a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona Publicà Musgos de los alrededores de Bohí 1956, Flora briológica de las comarcas barcelonesas 1956, Contribución al estudio de la flora briológica catalana 1962

El 1904 es traslladà, exiliat, a Catalunya A Barcelona realitzà la millor part de la seva obra botànica preparà un notable herbari, i l’extraordinària Exsiccata Plantes d’Espagne , amb més de 10 000 tàxons destinats a subscriptors especialitzats El 1936 retornà a França És autor de Flore de Catalogne, Additions et comentaires 1917, Catálogo del herbario barcelonés 1918, Plantes d’Espagne 1926-30, La flore du Tibidabo 1931, Catálogo de la flora del Rif Oriental 1933, etc

Fou professor a Basilea, Tübingen i Berlín Féu recerques sobre els teixits vegetals i especialment sobre els líquens, i reeixí a demostrar que eren composts d’algues i fongs

S'ocupà de la sistemàtica, l’ecologia i la fitogeografia i féu nombroses exploracions per tot el món Durant trenta anys treballà en una obra sobre la flora de l’Europa central

S'especialitzà en citologia i elaborà una teoria sobre els plasts introduí el terme cloroplast És considerat com un precursor de la moderna ecologia Publicà Pflanzengeographie 1898