Resultats de la cerca
Es mostren 207 resultats
belleraca
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 80 a 100 cm d’alçada, de fulles grosses, palmatisectes, glabres i verdes pel revers, i grans umbel·les amb fruits arrodonits.
Es fa als prats dalladors de muntanya, sobretot al Pirineu
campànula
(CC0)
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les campanulàcies, d’arrel grossa, tiges que fan de 30 a 60 cm d’alçada, fulles híspides ovotolanceolades, les inferiors amb un pecíol alat.
Les flors, de color blau violaci, amb un calze que presenta cinc apèndixs reflexos, són arranjades en raïm terminal Els fruits són càpsules dehiscents que s’obren per cinc porus Conreada en jardins, procedeix d’Itàlia
tarró
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 30 a 70 cm d’alçada, olorosa, pubescent, de fulles peciolades, ovades i crenades, i de flors blaves, grosses, disposades en verticil·lastres.
Creix en prats, a una gran part d’Europa Té propietats vulneràries
botó d’or
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Nom aplicat a diverses espècies del gènere Ranunculus (família de les ranunculàcies); són plantes herbàcies perennes, de 20 a 100 cm d’alçada, amb fulles retallades i flors grogues, amb anteres grogues.
Les varietats de flor plena són conreades sovint en jardineria
peu de gall
Botànica
Planta herbàcia anual de la família de les labiades, pubescent, de 10 a 30 cm d’alçada, amb fulles ovades o orbiculars, oposades i crenades, i de flors purpúries, disposades en verticil·lastres.
És comuna en horts, vinyes i altres conreus
arbre del viatger
Wicki (CC0)
Botànica
Arbe de la família de les musàcies, d’uns 10 m d’alçada, de fulles sempre verdes, semblants a les del bananer, però agrupades en sun sol pla, en forma de ventall.
Rep el seu nom a causa de l’aigua de la pluja que recull a la base de les fulles apta per a ésser beguda És originari de Madagascar
aranger
Botànica
Agronomia
Arbre, de la família de les rutàcies, de 6 a 12 m d’alçada, espinós, de fulles verdes tot l’any, amb el pecíol alat; els fruits, les aranges
, neixen formant raïms.
Originari de les Antilles, és conreat sobretot al sud dels EUA, a Israel, al sud d’Àfrica i també, alguna vegada, a les Illes Balears
salat
Botànica
Arbust, de la família de les quenopodiàcies, de 40 a 120 cm d’alçada, de fulles perennes, estretes, semicilíndriques i suculentes, de flors inconspícues, en inflorescències cimoses denses, i de fruits aqueniformes.
Es fa en sòls salins, a la terra baixa de l’Europa meridional i occidental
canabassa
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de tija erecta, de 60 a 200 cm d’alçada, fulles caulinars oposades, palmatisectes i flors roses, agrupades en capítols disposats en corimbe.
Viu en llocs humits, vores de rius, etc Rica en eupatorina, hom en feia una infusió vulnerària i colerètica
caqui
© C.I.C.-Moià
Fructicultura
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les ebenàcies, de 10-15 m d’alçada, capçada arrodonida, fulles ovatoel·líptiques, grosses, de revers pubescent, flors groguenques i fruit (anomenat, com la planta mateixa, caqui).
Originari de la Xina i del Japó, on és molt conreat, s’ha estès pels països mediterranis, Califòrnia, Florida, etc, on és plantat pels fruits i també per la fusta, densa, elàstica i resistent, emprada per a fer llançadores, bastons de golf, i en torneria És un arbre de climes meridionals i temperats, però pot resistir freds intensos si és conreat en regions seques Les principals varietats de caqui conreades són la kostata , la tomaya , l' hatchia i la ferreira
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina