Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
cos mucífer
Botànica
Corpuscle arrodonit o fusiforme que es dóna a les crisofícies i euglenofícies sota la cutícula cel·lular, ric en mucílag.
cos metacromàtic
Botànica
Grànul que, en les cèl·lules de les esquizofícies, es tenyeix de vermell amb el blau de metilè.
Conté volutina, substància probablement constituïda per ribonucleoproteïnes
camamilla
Flors de camamilla
Luigi Rignanese CalPhotos (cc-by-nc)
cítric
Producció mundial de cítrics
©
Botànica
Economia
Agronomia
Nom donat a cadascun dels petits arbres i arbusts de la família de les rutàcies, i més concretament del gènere Citrus
.
També inclou algun altre gènere molt afí, de fruit en hesperidi, gros i comestible, de polpa compartimentada en grills molt sucosa, àcida i rica en vitamina C, i de pela rugosa, corretjosa i gruixuda proveïda de nombroses glàndules oleíferes Els cítrics més importants són els tarongers, els mandariners i els llimoners, i també els bergamoters, els arangers, els poncemers i els narongers, de tots els quals són conegudes nombroses varietats i híbrids Es tracta, en general, d’espècies originàries de l’Àsia oriental i meridional, conreades des de molt antic algunes, des de 2000 anys aC, de primer…
cèl·lula pètria
Biologia
Botànica
Esclereida isodiamètrica de membrana fortament lignificada que es troba en les estructures corticals de les dicotiledònies, a les cloves dels fruits secs, etc.
cèl·lula oclusiva
Biologia
Botànica
Cadascuna de les dues cèl·lules que flanquegen l’estoma, les quals contenen generalment molts cloroplasts i inclusions de midó i regulen, mitjançant variacions de turgència, l’obriment i el tancament de l’estoma.
cèl·lula nutrícia
Biologia
Botànica
Cèl·lula rica en materials de reserva, que en algunes florídies contribueix a la nutrició del gonimoblast, i que en algunes hepàtiques aporta substàncies nutritives a l’esporogoni durant la maduració d’aquest.
cèl·lula mare
Biologia
Botànica
Cèl·lula que origina, sovint per divisió meiòtica, unes altres cèl·lules amb un paper gairebé sempre reproductor, com, per exemple, les cèl·lules mares de les espores (briòfits, pteridòfits), dels grans de pol·len (plantes superiors), dels espermatozoides (en els anteridis), etc.
collar citoplasmàtic
Botànica
Zoologia
Estructura en forma d’embut que envolta la base dels flagels en algunes crisofícies, en els coanoflagel·lats i en els coanòcits de les esponges.
Al microscopi electrònic apareix format per un conjunt de filaments citoplasmàtics uns 40 en els coanòcits, reunits parcialment entre ells