Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
api bord
Api bord
Hugo.arg (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Forma silvestre de l’api, menys vigorosa i d’olor més forta.
Es fa en terres humides i salabroses
safrà bord
safrà bord
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia bulbosa, de 10 a 20 cm d’alt, de fulles linears i llises, de flors solitàries, grosses i amb sis tèpals violats, i de fruits capsulars el·lipsoidals.
Les fulles apareixen a la primavera i les flors a la tardor següent Es fa en prats i landes, als Pirineus
cascall bord
Cascall bord
© Xevi Varela
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papaveràcies, molt semblant al cascall, del qual difereix per les fulles, més profundament dividides, amb els segments acabats en setes, que es troben també sobre les tiges i els sèpals, i per la càpsula, molt més petita.
Viu a la regió mediterrània i vers orient És autòcton a la península Ibèrica, on viu en llocs incultes, vores de camins, etc Possiblement d’aquesta varietat ha derivat el cascall somnífer
fajol bord
Fajol bord
AnRo0002 (cc0)
Botànica
Agronomia
Planta anual, de la família de les poligonàcies, de tija ajaguda o enfiladissa de 20 a 100 cm, amb fulles sagitades o cordiformes i amb inflorescències de flors blanquinoses.
Creix en camps, horts, herbassars i vores de camins
porro bord
Porro bord
lucapassalacqua (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les liliàcies, de 40 a 80 cm d’alçada, d’olor de porro, amb bulb dímer i envoltat de bulbils, amb fulles planes i amplament linears, i amb flors rosades i en umbel·la.
Habita vinyes i marges de camps, a l’Europa meridional
blat bord
Blat bord
Steve Matson (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 20 a 50 cm d’alçada, amb espigues llargues i primes, de fruits amb 2 o 3 arestes divergents.
Viu en llocs secs de la regió mediterrània, sobretot a les vores dels camins
pebrer bord
Pebrer bord
Georges Jansoone (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Arbre perennifoli de la família de les anacardiàcies, dioic, resinífer, de 6 a 10 m d’alt, de fulles pinnaticompostes, amb folíols linears, de flors petites, blanquinoses i paniculades, i de fruits rosats, semblants, en la mida i en el gust, a grans de pebre.
D’origen sudamericà, és molt comú als Països Catalans, en jardins i passeigs de les contrades d’hivern temperat
cerfull bord
Cerfull bord
josutherland iNaturalist (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de tija alta de 50 a 120 cm, dreta, solcada fistulosa, fulles grans, dos o tres cops pinnatisectes, i flors blanques disposades en umbel·les terminals llargament pedunculades.
Viu sobretot als prats dalladors de muntanya, principalment als Pirineus
pèsol bord
pèsol bord
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de tiges alades de 60 a 250 cm de llargària, de fulles compostes de dos folíols ovats o lanceolats, terminades en circell i amb estípules mig hastades; de flors de color de rosa purpuri, grosses i disposades en raïm, i de fruits en llegum, de 6 a 10 cm de llarg.
Es fa en bardisses a l’Europa meridional De vegades és plantat com a ornamental
lli bord
Lli bord
P. Gourdain (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Herba anual, de la família de les linàcies, de 10 a 20 cm d’alçada, de fulles lanceolades, de flors blanques arranjades en dicasi i de càpsules globoses.
Creix en vessants humits, prats, boscs clars, etc