Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
Francesc Campderà i Camins
Botànica
Medicina
Botànic i metge.
Pensionat per la ciutat de Girona estudià a Montpeller, on tingué cura de les plantacions del Jardí Botànic 1818 El seu estudi Monographie des Rumex, précédée de quelques vues générales sur la famille des Poligonnées 1819, elaborat sota la direcció de Félix Dunal, és una de les primeres monografies de gèneres realitzades segons els principis del mètode natural d’Augustin Pyrame de Candolle El 1844 fundà a Lloret de Mar la Torre Llunàtica coneguda posteriorment per Torre Campderà, que fou un dels primers establiments catalans dedicats al tractament científic dels malalts mentals…
lletsó
lletsó oleraci
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les compostes, de fulles simples més o menys pinnatisectes i amb aurícules i de flors en capítols liguliflors.
El lletsó fi , o petit Stenerrimus , biennal, de 20 a 40 cm, té fulles pinnatisectes i capítols grocs creix en parets, en vores de camps i camins, etc El lletsó oleraci Soleraceus , anual, de 30 a 80 cm, té fulles runcinades i flors grogues viu en terres de conreu i en marges de camps i camins El lletsó punxós Sasper , anual, de 30 a 90 cm, té fulles sinuades, dentades i espinuloses, i capítols grocs es fa en conreus
plantatge
Espita de flors de Plantago lanceolata
© MC
Botànica
Gènere d’herbes o mates, de la família de les plantaginàcies, de fulles simples, sovint en roseta basal, de flors petites, brunes o verdoses, tetràmeres, ajuntades en espigues denses i de fruits en pixidi.
El plantatge coronat Pcoronopus és més conegut amb el nom de cervina El plantatge de ca o matafoc Psempervirens és una mata de 10 a 40 cm d’alçària, de fulles linears oposades i d’espigues ovoides es fa en vores de camins, marges de conreus, erms, etc El plantatge gros o de fulla ampla Pmajor és una herba perenne, de fulles ovals, estretides en pecíol i en forma de roseta, i d’espiga llarga creix en sòls nitrogenats humits El plantatge lanceolat o de fulla estreta Planceolata és una herba perenne, de fulles lanceolades en roseta i d’espiga curta habita prats, llocs…
cua de guineu
Cua de guineu
Bas Kers (cc-by-nc-sa)
Botànica
Herba anual de la família de les gramínies, d’arrel fasciculada, tija dreta, alta de 20 a 60 cm, fulles linears i espiga cilíndrica allargada.
Creix en conreus i camins
corretjola
Botànica
Planta herbàcia voluble, de la família de les convolvulàcies, de fulles simples alabardades i de flors campanulades blanques o rosades.
Creix en camps i vores de camins
suassana
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les geraniàcies, de 10 a 40 cm d’alçada, densament i finament pubescent, de fulles orbiculars pinnatífides i de flors purpúries o roses, amb els pètals emarginats.
Creix en vores de camins, erms, etc
llemenosa
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, subllenyosa i ajaguda a la base, de fulles irregularment laciniades i de capítols agrupats en panícula.
Creix en terrenys incultes, vores de camins, etc
fenc bord
Botànica
Planta herbàcia anual de tija dreta, de la família de les papilionàcies, de 10 a 40 cm d’alçària, amb fulles compostes de tres folíols linears i amb flors rosades aplegades en glomèruls terminals.
Creix en erms, herbeis i vores de camins
herbafam
Herbafam
Jos Mara Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les plantaginàcies, sovint cespitosa, de 10 a 40 cm d’alçària, tomentosa i blanquinosa, de fulles lanceolades i de flors i fruits en espiga llarga.
Es fa en pedregars, espones, vores de camins, etc
obriülls
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les compostes, de 5 a 80 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes en roseta i de capítols de flors purpúries i fortament espinoses.
Creix en camins calcigats, solars i sestadors de bestiar